Back سيجيسموند ثالبيرج ARZ Сігізмунд Тальберг Byelorussian Сигизмунд Талберг Bulgarian Sigismund Thalberg Czech Sigismund Thalberg Danish Sigismund Thalberg German Sigismond Thalberg English Sigismund Thalberg Esperanto Sigismund Thalberg Spanish Sigismund Thalberg Basque
 Sigismund Thalberg | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1812  Ginebra (Suïssa) |
| Mort | 27 abril 1871 (59 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri de Poggioreale |
| Formació | Institut de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Viena |
| Ocupació | Pianista i compositor |
| Activitat | 1826 - |
| Gènere | Òpera, música clàssica i romanticisme musical |
| Professors | Ignaz Moscheles |
| Alumnes | Mary Ann Gabriel i Fanny Arthur Robinson |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Francesca Lablache |
| Pare | Franz Joseph von Dietrichstein |
| Premis | |
     
 | |
Sigismund Thalberg (Ginebra, Suïssa, 7 de gener del 1812 - Nàpols, Itàlia, 27 d'abril de 1871) fou un pianista virtuós i compositor. Fou fill il·legítim del Príncep Moritz Dietrichstein i de Fortunée Stein. I també corria la brama que fou el pare de la cantant Zaré Thalberg, fet que no és cert.[1]
Estudià sota la tutela de Simon Sechter, Carl Czerny i Johann Nepomuk Hummel. Començà sa carrera professional amb concerts a Viena el 1828, on va despertar una considerable atenció, i on va publicar son Opus 1, Mélanges sur des thèmes d'Euryanthe. El 1835 inicià les seues gires de concerts, amb les quals anava guanyant prestigi com a pianista. Gràcies a la seua innovació particular, impressionà el públic i, fins i tot, els seus rivals, com ara Franz Liszt, amb qui tingué un "enfrontament pianístic" a París el 1837 (en què guanyà Liszt).
En la seva època de professor tingué com a deixebles a Beniamino Cesi,[2] Tito Mattei (1841-1914), i Eric Ehrlich (1822-1899)[3] i la francesa Arabella Goddard,[4] i tingué una gran amistat amb el tenor napolità Francesco Mazzoleni.
El 1855 Thalberg va fer una sèrie de concerts al Brasil i l'any següent visità el Regne Unit. S'ubicà finalment a Nàpols a partir del 1858, on tot sovint donava algun concert acompanyat del napolità Constantin Palumbo.[5] La seua esposa era filla del famós cantant Luigi Lablache.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 428 (ISBN 84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12 (ISBN 84-239-4512-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 337 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 434 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1043. (ISBN 84-7291-226-4)