Back Pous Silvester III Afrikaans Silvester III. ALS سلفستر الثالث Arabic سلفستر التالت ARZ Сільвестр III Byelorussian Сыльвэстар III (папа рымскі) BE-X-OLD Силвестър III Bulgarian Jelvestr III Breton Gáu-huòng Silvester 3-sié CDO Silvestr III. Czech
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (la) Silvester PP. III |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1000 Roma |
| Mort | dècada del 1060 (59/69 anys) Sabina (Itàlia) |
| Papa emèrit | |
| 10 març 1045 – octubre 1063 | |
| Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
| 10 març 1045 – octubre 1063 Diòcesi: bisbat de Sabina | |
 146è Papa | |
| 20 gener 1045 – 10 març 1045 ← Benet IX – Benet IX → | |
| Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio) | |
| 1044 – 13 gener 1045 Diòcesi: bisbat de Sabina | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.
Giovanni era bisbe de Sabina quan va ser escollit papa mitjançant pagament, per part la família dels Crescenzi. L'anterior papa, Benet IX, s'havia vist obligat a fugir de Roma després d'una revolta popular encapçalada per un capità de la ciutat, Gerardo di Sasso.
Benet el va declarar antipapa i va aconseguir recuperar el tron papal el 10 d'abril del 1045, gràcies a l'ajuda dels comtes de Túsculum, familiars seus. Silvestre III es va refugiar a la seva diòcesi de Sabina reprenent-hi les funcions de bisbe, fins que en un concili celebrat a Sutri el 20 de desembre del 1046, al qual va assistir l'emperador Enric III, se'l va privar de la dignitat papal i se'l va recloure en un monestir.
Aquesta sentència va ser suspesa, ja que Silvestre va continuar exercint com a bisbe de Sabina fins com a mínim l'any 1062 segons els registres oficials de la diòcesi en què no consta un nou bisbe fins a l'octubre de 1063.
El fet que fos elegit per imposició, i també que fos oficialment deposat en un concili, serien causes suficients per considerar-lo antipapa. Tanmateix, l'Església Catòlica el considera un papa legítim.
