Un caràcter sinapomòrfic, o sinapomorfia (del grec συν, « comú », απο, « derivat de » i μορφος, « forma »), és un caràcter derivat (o apomòrfic), compartit per dos o més tàxons. El fet que estigui compartit per almenys dos tàxons certifica que la derivació no és simplement contingent sinó que és persistent i característica de noves espècies viables.
Una sinapomorfia determina així un grup monofilètic estricte, o clade -l'únic grup reconegut per la cladística-.
La sinapomorfia és una noció més recent que la d'homologia, la qual va sorgir de la filogènia. En efecte els òrgans anatòmics homòlegs expressen una sinapomorfia, però la sinapomorfia no concerneix obligatòriament òrgans diferenciats on calgui detectar l'homologia: es pot donar en òrgans perfectament idèntics, es pot veure en caràcters que no són anatòmics (per exemple bioquímics).