Sistema solar

Aquest article tracta sobre el Sol i el seu sistema planetari. Per a altres sistemes, vegeu Sistema planetari i Sistema estel·lar.

Sistema solar

Planetes i planetes nans del sistema solar amb mides a escala, però amb distàncies reduïdes
Edat	4.568 milions d'anys
Ubicació	Núvol interestel·lar local, Bombolla local, Braç d'Orió, Via Làctia
Massa del sistema	1,0014 masses solars
Estrella més propera	Pròxima del Centaure (4,22 anys llum), sistema d'Alfa del Centaure (4,37 anys llum)
Sistema planetari més proper conegut	Sistema d'Alfa del Centaure (4,37 anys llum)
Sistema planetari
Semi-eix major exterior (Neptú)	30,10 ua (4.503 milions de km)
Distància al límit exterior	50 ua
Nombre d'estrelles	1 Sol
Nombre de planetes	8 Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú
Nombre de planetes nans coneguts	Possiblement diversos centenars.[web 1] 5 (Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris) actualment són reconeguts per la UAI
Nombre de satèl·lits naturals coneguts	575 (185 de planetes[web 2] i 390 de planetes menors[web 3])
Nombre de planetes menors coneguts	796.354 (fins al 25-09-2020)[web 4]
Nombre de cometes coneguts	4.143 (fins al 25-09-2020)[web 4]
Nombre de satèl·lits rodons coneguts	19 (5-6 possiblement en equilibri hidroestàtic)
Òrbita al voltant del centre galàctic
Inclinació del pla invariable al pla galàctic	60,19 ° (eclíptica)
Distància al Centre Galàctic	27.000 ± 1.000 anys llum
Velocitat orbital	220 km/s
Període orbital	225-250 Ma
Propietats relacionades amb l'estrella
Tipus espectral	G2V
Línia de congelament	≈ 5 ua[1]
Distància a la heliopausa	≈ 120 ua
Radi de l'esfera de Hill	≈ 1-2 anys llum

El sistema solar és el sistema planetari que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.^{[nota 1]} Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes,^{[nota 2]} mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grossos que el planeta més petit, Mercuri.^{[nota 3]}

El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant. La immensa majoria de la seva massa es troba en el Sol, mentre que la major part de la resta correspon a Júpiter. Els quatre planetes interiors, Mercuri, Venus, Terra i Mart, són planetes tel·lúrics, és a dir, planetes més petits que es componen sobretot de roca i metall. Els quatre planetes exteriors són gegants gasosos i tenen una massa considerablement superior a la dels planetes tel·lúrics. Els dos més grossos, Júpiter i Saturn, es componen principalment d'hidrogen i heli, mentre que els dos planetes situats més lluny del Sol, Urà i Neptú, es componen en gran part de volàtils, és a dir, substàncies amb un punt de fusió alt en comparació amb l'hidrogen i l'heli, com ara aigua, amoníac i metà. Tots els planetes segueixen òrbites gairebé circulars situades dins d'un disc gairebé pla que es coneix com a «eclíptica».

El sistema solar també conté objectes més petits.^{[nota 4]} El cinturó d'asteroides, que es troba entre Mart i Júpiter, majoritàriament conté objectes compostos de roca i metall, com els planetes terrestres. Més enllà de l'òrbita de Neptú, hi ha el cinturó de Kuiper i el disc dispers, vinculats a poblacions d'objectes transneptunians compostos principalment de gel. Dins d'aquestes poblacions hi ha entre desenes i més de 10.000 objectes que podrien ser prou grossos per haver estat arrodonits per la seva pròpia gravetat.^{[web 5]} Aquests objectes es denominen planetes nans. Entre els planetes nans identificats s'inclouen l'asteroide Ceres i els objectes transneptunians Plutó i Eris.^{[nota 4]} A més d'aquestes dues regions, existeixen altres poblacions de petits cossos, incloent-hi cometes, centaures i la pols interplanetària, que viatgen lliurement entre les regions. Sis dels planetes, almenys tres dels planetes nans i molts dels cossos més petits tenen satèl·lits naturals.^{[nota 4][nota 5]} Els planetes gegants i alguns cossos més petits estan envoltats d'anells planetaris compostos de glaç, pols i, de vegades, satèl·lits menors.

El vent solar, un flux de partícules carregades que emana del Sol, forma l'heliosfera, una regió semblant a una bombolla. L'heliopausa, el límit en el qual la densitat d'energia del vent solar és igual a la del medi interestel·lar, arriba fins a la vora del disc dispers. El núvol d'Oort, d'on es creu que provenen els cometes de període llarg, podria existir a una distància aproximadament mil vegades superior a la del límit de l'heliosfera, als confins del sistema solar. Aquest últim forma part del Núvol Interestel·lar Local, que alhora pertany a la Bombolla Local, una regió del Braç d'Orió de la Via Làctia, i gira al voltant del centre galàctic a una distància de 27.000 anys llum. L'estel més proper al sistema solar (tret del mateix Sol) és Pròxima del Centaure, situat a 4,24 anys llum.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «web» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="web"/> corresponent.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.