Tipus | llenguatge de programació orientat a objectes, class-based programming language (en) i llenguatge de programació |
---|---|
Data de creació | 1972 |
Disseny | Alan Kay, Adele Goldberg i PARC |
Desenvolupador | Alan Kay, Adele Goldberg, Dan Ingalls i Diana Merry |
Paradigma de programació | orientado a objetos |
Darrera versió estable | ANSI Smalltalk () |
Influenciat per | Lisp, Simula 67, Simula67 i Llenguatge de programació Logo |
Extensió dels fitxers | st |
Smalltalk és un llenguatge de programació orientat a objectes, dinàmicament tipat i reflexiu. Va ser creat amb l'objectiu de ser el llenguatge que sostingui el nou món de la informàtica exemplificat per la «simbiosi humà-màquina».[1] Va ser dissenyat en part amb propòsits educatius, i més concretament per a un aprenentatge construccionista. Va ser creat per Alan Kay, Dan Ingalls, Adele Goldberg, Ted Kaehler, Scott Wallace, i d'altres col·laboradors, durant la dècada de 1970.
El llenguatge va ser difós inicialment com Smalltalk-80. Llenguatges com Smalltalk són actius, en desenvolupament continu i tenen al seu voltant comunitats fidels. ANSI Smalltalk és la versió estàndard de Smalltalk, després de ser ratificat el 1998.[2]