Sodomia

La sodomia és un terme d'origen religiós^[1] que s'utilitza per a referir-se a certs tipus d'actes sexuals, principalment el sexe anal entre homes o en mesura menor entre un home i una dona. El concepte i la seva criminalització daten del segle xi i era estretament relacionat amb el crim d'heretgia, vici comú atribuït als càtars i bujarrons.^[2] El terme sodomia, però, s'ha utilitzat, principalment en algunes religions, per incloure actes no penetratius com ara el sexe oral o la penetració anal amb altres objectes o encara la bestialitat.^[1]

El terme es deriva del nom de la ciutat antiga de Sodoma, que -d'acord amb la interpretació històricament acceptada de l'Antic Testament- va ser destruïda pels seus pecats. Al segle xi, el teòleg Pere Damià, al seu llibre Liber Gomorrhianus va afirmar que el pecat que cometeren els habitants de Sodoma era l'homosexualitat, concretament el coit anal, el pecat més abominable, tot i que condemna totes les altres pràctiques sexuals no procreatives.^[3]

La catàstrofe de Sodoma és un dels motius motiu per què està condemnada generalment pel cristianisme (així especificat per la jerarquia eclesiàstica catòlica), el judaisme i l'islam. La sodomia representava l'essència pura de l'erotisme, sense preocupar-se de la continuïtat de l'espècie, en un context en el qual, a desgrat que el plaer sexual era prohibit en relacions procreatives, i només una posició era ordenada per Déu: calia sotmetre la rebel·lió de la carn a la raó.^[2] Alguns autors pensen que, contra la interpretació tradicional que només data de l'alta edat mitjana, la falta comesa pels habitants de Sodoma fou la negació de l'hospitalitat als visitants, que en les concepcions de l'època i el territori sí que era considerada una falta molt greu.^[4]