Sofre

Aquest article tracta sobre l'element químic. Si cerqueu el mineral natiu, vegeu «sofre natiu».

Sofre
16S
fòsfor ← sofre → clor O ↑ S ↓ Se Taula periòdica
Aspecte
Microcristalls sinteritzats de color groc llimona Línies espectrals del sofre
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Sofre, S, 16
Categoria d'elements	No metalls
Grup, període, bloc	16, 3, p
Pes atòmic estàndard	32,065(5)
Configuració electrònica	[Ne] 3s2 3p4 2, 8, 6
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	(alfa) 2,07 g·cm−3
Densitat (prop de la t. a.)	(beta) 1,96 g·cm−3
Densitat (prop de la t. a.)	(gamma) 1,92 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	1,819 g·cm−3
Punt de fusió	388,36 K, 115,21 °C
Punt d'ebullició	717,8 K, 444,6 °C
Punt crític	1.314 K, 20,7 MPa
Entalpia de fusió	(mono) 1,727 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	(mono) 45 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	22,75 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 375 408 449 508 591 717
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	6, 5, 4, 3, 2, 1, -1, -2 (òxid àcid fort)
Electronegativitat	2,58 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 999,6 kJ·mol−1
	2a: 2.252 kJ·mol−1
	3a: 3.357 kJ·mol−1
Radi covalent	105±3 pm
Radi de Van der Waals	180 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Ortoròmbica
Ordenació magnètica	Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(20 °C) (amorf) 2×1015 Ω·m
Conductivitat tèrmica	(amorf) 0,205 W·m−1·K−1
Mòdul de compressibilitat	7,7 GPa
Duresa de Mohs	2,0
Nombre CAS	7704-34-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del sofre
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 32S 95,02% 32S és estable amb 16 neutrons 33S 0,75% 33S és estable amb 17 neutrons 34S 4,21% 34S és estable amb 18 neutrons 35S sin 87,32 d β− 0,167 35Cl 36S 0,02% 36S és estable amb 20 neutrons

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral. És un no-metall abundant i insípid de color groc^[2] i fa una olor característica, similar a la dels ous podrits.^[3] El sofre es troba principalment en sulfurs (S^2-) i sulfats (SO₄^2-), i també en forma nativa (especialment en regions volcàniques). És un element químic essencial per a tots els organismes que es troba en dos dels aminoàcids que formen les proteïnes, la metionina i la cisteïna, i en coenzim A, molècula clau del metabolisme de tots els éssers vius. S'usa principalment com a fertilitzant però també en la fabricació de pólvora, laxants, llumins i insecticides.

Aquest element és generat en estels massius en què predominen temperatures que provoquen la fusió entre un nucli de silici i un altre d'heli en un procés denominat nucleosíntesi de supernoves.^[4]