Back Sojaboon Afrikaans Sojabohne ALS አኩሪ አተር Amharic Glycine max AN सोयाबीन ANP فول الصويا Arabic فول الصويا ARZ চয়াবিন Assamese Glycine max AST Soya Azerbaijani

Soia

Infotaula d'ésser viuSoia
Glycine max Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font desoja, extracte de soja, lecitina de soja, oli de soia i isoflavones de soja Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
GènereGlycine
EspècieGlycine max Modifica el valor a Wikidata
Merr., 1917
Nomenclatura
BasiònimPhaseolus max Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Dolichos soja L.[1]
  • Glycine gracilis Skvortsov[1]
  • Glycine hispida (Moench) Maxim.[1]
  • Glycine hispida var. brunnea Skvortsov[1]
  • Glycine hispida var. lutea Skvortsov[1]
  • Glycine soja (L.) Merr.[1]
  • Phaseolus max L. (basiònim)[1]
  • Soja hispida Moench[1]
  • Soja max (L.) Piper[1]
Distribució
Endèmic de

La soia[2] o soja[3] (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota Àsia, als Estats Units, i a l'Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Paraguai). Als Països Catalans la soia és present a les Illes Balears. Aquesta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.

Utilitzada a la Xina durant més de 5.000 anys,[4] avui dia la soia és present a molts aliments,[5] tant de tradicionals com de nous i també com a additiu d'aliments preparats.[6] Entre els preparats tradicionals de la soia trobem la llet de soia i el tofu entre les preparacions no fermentades i la salsa de soia, el miso, el natto o el tempeh entre els fermentats. D'altra banda, la soia és la base per a produir l'oli de soia, que suposa gairebé la meitats dels olis vegetals produïts al món. Però la soia també s'utilitza com a ingredient o additiu de tota mena de preparats alimentaris com per exemple embotits, pizzes, hamburgueses, pastisseria i fins i tot a la xocolata.[6]

Els productors principals són els Estats Units (32%), el Brasil (28%), l'Argentina (21%), la Xina (7%) i l'Índia (4%).[7][8] Les llavors de soia contenen quantitats significatives d'àcid fític, àcid alfa-linolènic i de les isoflavones genisteina i daidzeina. La soja pot produir com a mínim el doble de proteïnes per hectàrea que qualsevol altre conreu vegetal, de 5 a 10 vegades més proteïnes per hectàrea que les terres de destinades al pasturatge dels animals destinats a la producció de llet, i fins a 15 vegades més proteïnes per hectàrea que les terres destinades a la producció de carn.[9]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Informació de NPGS/GRIN de Glycine soja». www.ars-grin.gov. [Consulta: 18 abril 2009].
  2. ↑ Soia, DIEC.
  3. ↑ Soja, DIEC
  4. ↑ Una altra connexió soia Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine., Joandomènec Ros, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Avui en dia, 20-03-2006, Diàlegs, pàgina 22.
  5. ↑ Mian N. Riaz. Soy applications in food. Boca Raton: CRC Press, 2006. ISBN 0-8493-2981-7. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Els problemes de la soia Arxivat 2012-01-30 a Wayback Machine., Joandomènec Ros, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Avui, 20-2-2006, Diàlegs, pàgina 22.
  7. ↑ «World Soybean Production 2007». The American Soybean Association, 2008. Arxivat de l'original el 2010-07-27. [Consulta: 14 agost 2010].
  8. ↑ «Soybeans Countries by commodity 2007». FOOD AND AGRICULTURE ORGANIZATION OF THE UNITED NATIONS. Arxivat de l'original el 2011-07-13. [Consulta: 14 agost 2010].
  9. ↑ «Soy Benefits». National Soybean Research Laboratory. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 18 abril 2010].

Developed by StudentB