Back سايوز 2 Arabic Союз-2 (ракета) Bulgarian সয়ুজ-২ Bengali/Bangla Sojuz 2 Czech Soyuz-2 English Soyuz 2 (cohete) Spanish موشک سایوز۲ Persian Soyouz-2 (fusée) French Soiuz 2-1b Galician סויוז 2 (משגר) HE
 Un satèl·lit MetOp preparat pel llançament en un coet Soiuz-2. | |
| Funció | Coet Orbital |
|---|---|
| Fabricant | TsSKB-Progress |
| País d'origen | Rússia |
| Mides | |
| Alçada | 46,3 m[1] |
| Diàmetre | 2,95 m |
| Massa | 312.000 kg[1] |
| Trams | 2 o 3 |
| Capacitat | |
| Càrrega útil en LEO[nota 1] |
2.1a: 7020 kg 2.1b: 8200 kg[1] |
| Càrrega útil en SSO[nota 2] |
ST-A: 4230 kg ST-B: 4900 kg[2] |
| Càrrega útil en GTO[nota 3] |
ST-A: 2810 kg ST-B: 3250 kg[2] |
| Coets relacionats | |
| Família | R-7 (Soiuz) |
| Història de llançaments | |
| Estat | Actiu |
| Llocs de llançament | |
| Llançaments totals | 60 (2.1a: 28, 2.1b: 30, 2.1v: 2) |
| Reeixits | 55 (2.1a: 26, 2.1b: 28, 2.1v: 1) |
| Fracassos | 2 (2.1a: 1, 2.1b: 1, 2.1v: 0) |
| Fracassos parcials | 3 (2.1a: 1, 2.1b: 1, 2.1v: 1) |
| Vol inaugural | 2.1a: 8 novembre 2004 2.1b: 27 desembre 2006 2.1v: 28 desembre 2013 |
| Càrregues importants | |
| stage - Blok-B,V,G,D[3] | |
| Longitud | 19,6 m |
| Diàmetre | 2,68 m |
| Massa buida | 3784 kg |
| Massa bruta | 44413 kg |
| Massa del propel·lent | 39160 kg |
| Motors | RD-107A |
| Impuls | Nivell del mar: 839,48 kN Buit: 1019,93 kN |
| Impuls específic | Nivell del mar: 263,3 isp Buit: 320,2 isp |
| Temps d'ignició | 118 segons |
| Combustible | LOX / RG-1 |
| Primera stage - Blok-A[3] | |
| Longitud | 27,10 m |
| Diàmetre | 2,95 m |
| Massa buida | 6545 kg |
| Massa bruta | 99765 kg |
| Massa del propel·lent | 90100 kg |
| Motors | RD-108A |
| Impuls | Nivell del mar: 792,41 kN Buit: 921,86 kN |
| Impuls específic | Nivell del mar: 257,7 isp Buit: 320,6 isp |
| Temps d'ignició | 286 segons |
| Combustible | LOX / RG-1 |
| Segona stage - Blok-I[3] | |
| Longitud | 6,70 m |
| Diàmetre | 2,66 m |
| Massa buida | 2355 kg |
| Massa bruta | 27755 kg |
| Massa del propel·lent | 25400 kg |
| Motors | 2.1a / STA: RD-0110 2.1b / STB: RD-0124 |
| Impuls | RD-0110: 298 kN RD-0124: 294,3 kN |
| Impuls específic | RD-0110: 326 segons RD-0124: 359 segons |
| Temps d'ignició | 270 segons |
| Combustible | LOX / RG-1 |
| Fregat / Fregat-M / Fregat-MT[4] | |
| Longitud | 1,5 m |
| Diàmetre | Fregat / Fregat-M: 3,35 m Fregat-MT: 3,80 m |
| Massa buida | Fregat: 930 kg Fregat-M: 980 kg Fregat-MT: 1050 kg |
| Massa del propel·lent | Fregat: 5250 kg Fregat-M: 5600 kg Fregat-MT: 7100 kg |
| Motors | S5.92 |
| Impuls | 19,85 kN |
| Impuls específic | 333,2 segons |
| Temps d'ignició | 1100 segons |
| Combustible | N₂O₄ / UDMH |
| Upper stage (optional) - Volga[5] | |
| Longitud | 1,025 m |
| Diàmetre | 3,2 m |
| Massa buida | 840 kg |
| Massa del propel·lent | 300-900 kg |
| Motors | 17D64[6] |
| Impuls | 2,94 kN |
| Impuls específic | 307 segons |
| Combustible | N₂O₄ / UDMH |
Soiuz-2, GRAU: 14A14, és la designació col·lectiva per a la nova versió de coets russos Soiuz. En la seva forma més bàsica, és un coet de tres etapes per col·locar càrregues útils en òrbita terrestre baixa. Els impulsors del primer tram i els dos trams centrals bàsics disposen de motors amb sistemes d'injecció millorades, en comparació amb les versions anteriors Soiuz. Els sistemes de control de vol i de telemetria digitals permeten que el coet ser llançat des d'una plataforma de llançament fix, mentre que les plataformes de llançament de coets Soiuz anteriors van haver de ser girats mentre el coet no pot girar per canviar el seu rumb en vol.
El Soiuz-2 sovint vola amb un tram superior, que li permet aixecar càrregues útils en òrbites més elevades, com ara Molnia i geosíncrona. El tram superior està equipat amb sistemes de control de vol i de telemetria independents dels utilitzats en la resta del coet. NPO Làvotxkin fabrica el Fregat, que és el tram superior més habitual.
Els coets Soiuz-2 actualment són llançats des del LC-31 al Cosmòdrom de Baikonur, i LC-43 al Cosmòdrom de Plessetsk, instal·lacions de llançament compartides amb coets R-7 derivats anteriorment, incloent el Soiuz-U i el Molnia. Els vols comercials del Soiuz-2 són contractats per Starsem, i han llançat des LC-31 a Baikonur i ELS (l'Ensemble de Lancement Soyouz), que ha estat construït al port espacial de Kourou a la costa nord de l'Amèrica del Sud. El Soiuz-2 és capaç de lliurar 2,8-3,5 tones a GTO des d'aquest punt.
El Soiuz-2 va substituir el Molnia-M[7] i està començant a substituir els coets Soiuz-U i Soiuz-FG els quals van estar en servei de manera paral·lela, eliminats a partir del 2014.[8][9]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «SOYUZ-2 Launch Vehicle / Power Characteristics». JSC SRC Progress. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «SOYUZ-ST Launch Vehicle / Power Characteristics». JSC SRC Progress. [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Soyuz from the Guiana Space Centre - User's manual» (PDF). Arianespace, 01-03-2012. [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ «Конструкция разгонного блока "Фрегат"» (en russian). Arxivat de l'original el 2015-12-26. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Volga upper stage». [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Soyuz 2-1 launches maiden mission from Vostochny | NASASpaceFlight.com». [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Zak, Anatoly. «Last launch of the Molniya-M on Sept 30th 2010.». RussianSpaceWeb, 30-09-2010.
- ↑ Zak, Anatoly. «Soyuz-2 to replace its predecessors.». RussianSpaceWeb, 01-06-2011.
- ↑ «Alexander Kirilin: "We are working on three rocket".». Volzkhskaya Kommuna, 01-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 1r maig 2016].
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.