Back قراءة موسيقية Arabic Solfecio Azerbaijani Сальфеджыа Byelorussian Солфеж Bulgarian Solmizační slabiky Czech Solfège German Solfège English Solfeĝo Esperanto Solfeo Spanish Solfedžo Estonian
El solfeig o solfa[1] és la tècnica d'entonar una melodia –fent cas de l'entonació, la durada, la intensitat i el fraseig de la partitura– gesticulant la marca del compàs i pronunciant els noms de les notes musicals entonades.[2][3]
També es refereix a l'habilitat de reconèixer els signes de la notació musical representats en una partitura, i la vocalització que es fa de la seva interpretació, entenent això com la lectura musical, de la mateixa manera que algú llegiria en veu alta un text escrit.
El solfeig d'una peça musical des del punt de vista estrictament tècnic no implica solament la lectura del nom de notes (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI), perquè qui solfeja, en el millor dels casos, ha de parar esment a tots els signes de la partitura (matisos, tempo, caràcter, etc.). No obstant això, en un context més ampli, llegir els noms de les notes amb la seva respectiva figuració rítmica, fins i tot ometent aspectes tan importants com l'entonació, ha de considerar-se com pràctica del solfeig (en un nivell molt bàsic).
- ↑ «Solfeig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Solfeig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ solfeig a Optimot