Aquest article tracta sobre l'estil de música. Si cerqueu pel·lícula d'animació, vegeu «Soul (pel·lícula)». |
Origen | Estats Units d'Amèrica |
---|---|
Creació | 1955 |
Part de | rhythm and blues |
La música soul («ànima» en anglès)[1] és un estil de música que es va originar a la comunitat afroamericana als Estats Units a fins als dels anys cinquanta i principis dels anys 60. que va aparèixer als Estats Units.[2] Té les seves arrels en la fusió de la música gòspel afroamericana i el rhythm and blues (R&B).[3][4] La música soul es va fer popular per ballar i escoltar, on les discogràfiques nord-americanes com Motown, Atlantic i Stax van ser influents durant el Moviment pels drets civils. El soul també es va fer popular a tot el món, influenciant directament la música rock i la música africana.[5] També va tenir un ressorgiment a mitjans i finals de la dècada de 1990 amb el subgènere neo-soul,[6] que va afegir elements de producció moderns i influència del hip-hop.
Els ritmes enganxosos, accentuats per cops de mans i moviments corporals extemporanis, són una característica important de la música soul. Altres característiques són una crida i resposta entre el vocalista principal i la cors i un so vocal especialment tens.[7] L'estil també ocasionalment utilitza improvisació, girs i sons auxiliars.[7] La música soul reflecteix la identitat afroamericana i subratlla la importància d'una cultura afroamericana. La consciència afroamericana recentment descoberta va portar a nous estils de música que van presumir de ser negres,[8] i sent un gènere de música tan creatiu, va sorgir de la lluita pel poder per augmentar la consciència dels negres americans sobre la seva ascendència africana.[9] La música soul també combina diferents elements de la música que inclou música gòspel, rhythm and blues i jazz.[10]
Deriven del soul els estils funk, disco i el rhythm and blues contemporani. El so del soul clàssic són les accions de ritme a l'estil rock, vibrants arranjaments de metalls, ensambles sincronitzats d'instrumentació i vocals. Segons el crític musical Peter Guralnick: «El soul és l'expressió de la solidaritat negra, de l'orgull d'una nació que volia acabar amb els segles de segregació i que va trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat.»[11] Aquest gènere musical utilitza generalment la guitarra, el baix elèctric, la bateria i la veu. La influència del gospel s'evidencia en les veus i les harmonies de caràcter jubilós i emocional.