Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lingüística castellana |
---|
Lingüística anglesa |
---|
Anglès
Altres |
L'spanglish[1][nota 1] —dit també espanglish,[2] espaninglish, el spanish broken, inglañol, o espan'glés, una fusió de les paraules angleses "Spanish" i "English"— és certs tipus de fenòmens de contacte de llengües, sobretot la parla de la població hispana dels Estats Units, que va exposada alhora l'espanyol i l'anglès. Aquesta mena de fenomen pot ser el producte de contactes fronterers o més sovint de comunitats bilingües importants, com és el cas per exemple a la frontera dels Estats Units amb Mèxic i a tota la Califòrnia del sud, al nord de Nou Mèxic, a Texas, a Florida, a Puerto Rico, i a la ciutat de Nova York. També es produeix aquesta mena de barreja a Panamà, ja que el control, que va durar 96 anys (de 1903 a 1999), de la zona del Canal de Panamà pels nord-americans ha influenciat alguns aspectes de la societat, particularment entre els antics residents de la zona del Canal de Panamà, que sovint es designaven com a "zonians."
Algunes vegades la varietat anomenada spanglish rep un nom regional; per exemple, a l'estat de Texas alguns en diuen "tex-mex".
La paraula Spanglish és aparentment una creació del lingüista porto-riqueny Salvador Tió a finals dels anys 1940. Tió també va inventar la paraula inglañol, el fenomen invers en què l'anglès es veu afectat per l'espanyol; aquesta darrera paraula no s'ha popularitzat tant com la primera.
Existeix una altra varietat semblant a aquesta barreja lingüística que es coneix popularment com a llanito. Aquesta varietat es parla a Gibraltar i no pertany a la varietat que s'anomena "spanglish".
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.