Back سبيسارتين Arabic Спесартын Byelorussian Спэсартыні BE-X-OLD Спесартин Bulgarian Spessartin Czech Spessartin German Spessartine English Espesartina Spanish Espesartina Basque اسپسارتیت Persian
 Spessartina | |
|---|---|
 Spessartina de la Xina | |
| Fórmula química | Mn(II)₃Al₂(SiO₄)₃ |
| Epònim | Spessart  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.06a |
| Dana | 51.4.3a.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric - Hexoctahedral |
| Hàbit cristal·lí | massiu a cristal·lí |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Massa molar | 495.03 g |
| Color | de groc a vermell |
| Exfoliació | cap valor |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6.5 - 7.5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 4.15 (+.05, -.03) |
| Densitat | 4.12 - 4.32 g/cm3 |
| Lluïssor polida | vítria a subadamantina |
| Propietats òptiques | isotròpic, sovint doble refractiu |
| Índex de refracció | 1.810 (+.004, -.020) |
| Birefringència | cap |
| Pleocroisme | cap |
| Dispersió òptica | feble n = 1.8 |
| Fluorescència | inert |
| Espectre d'absorció | bandes a 410, 420, 430nm (o 430nm; també bandes a 460, 480, 520nm. Possibles bandes febles a 504, o 573nm |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sps |
| Referències | [1][2][3] |
La spessartina,[4] també coneguda com a espessartita,[5] és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats), i del grup dels granats. El seu nom li va ser posat per François Sulpice Beudant, i deriva de la localitat de Spessart a Alemanya, la seva localitat tipus, on va ser descoberta l'any 1832.
- ↑ Webmineral Spessartine page
- ↑ Mindat Spessartine page
- ↑ «Handbook of Mineralogy Spessartine page». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0105632.xml