Back Steven Pinker Afrikaans ستيفن بينكر Arabic ستيفن بينكر ARZ استیون پینکر AZB Стивън Пинкър Bulgarian स्टीवेन पिंकर Bihari স্টিভেন পিংকার Bengali/Bangla Steven Pinker Czech Steven Pinker Danish Steven Pinker German
.jpg)
Steven Arthur Pinker[1] (Mont-real, Quebec, 18 de setembre del 1954) és un psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor quebequès. És professor del Harvard College i titular de la Johnstone Family Chair, del departament de psicologia de Harvard University.[2] És conegut per la defensa enèrgica que fa de la psicologia evolutiva i de la teoria computacional del cervell.
Acadèmicament, s'ha especialitzat en cognició visual i en psicolingüística, i ha tractat temes com la imatgeria mental, el reconeixement de formes, l'atenció visual, el desenvolupament del llenguatge en els infants, els fenòmens regulars i irregulars del llenguatge, les bases neurals de les paraules i la gramàtica, i la psicologia de la insinuació i l'eufemisme.
Ha publicat dos llibres tècnics en què proposa una teoria general de l'adquisició del llenguatge i l'aplica a l'aprenentatge infantil dels verbs. En particular, l'estudi que fa amb Alan Prince el 1989 critica el model connectivista sobre la manera com els nens adquireixen el passat dels verbs en anglès, amb l'argument que els infants fan servir regles predeterminades, com ara l'addició d'-ed per fer formes regulars, a vegades equivocadament, però estan obligats a aprendre’s les formes irregulars una per una. En els seus llibres, molt populars, ha defensat que la facultat humana del llenguatge és un instint, un comportament innat modelat per selecció natural i adaptat a les nostres necessitats comunicatives. És autor de set llibres de divulgació general, cinc dels quals, The Language Instinct (1994), How the Mind Works (1997), Words and Rules (2000), The Blank Slate (2002) i The Stuff of Thought (2007), descriuen aspectes del camp de la psicolingüística i inclouen, entre moltes altres coses, explicacions accessibles de la seva recerca. El sisè llibre, The Better Angels of Our Nature (2011), defensa la idea que la violència en les societats humanes en general no ha fet més que minvar amb el temps, i estableix sis causes principals per a aquest descens (el procés de pacificació, el procés civilitzador, la revolució humanitària, la llarga pau, la nova pau, i la revolució de drets). En el seu setè llibre, The Sense of Style (2014), dona una argumentació científica i psicològica de per què molta de la literatura acadèmica i popular costa d'entendre.
Pinker és considerat un dels intel·lectuals més influents del món. Té premis de l'American Psychological Association, la National Academy of Sciences, la Royal Institution, la Cognitive Neuroscience Society i l'American Humanist Association. Ha format part del consell editorial de diverses publicacions periòdiques i dels consells assessors de diferents institucions. Sovint participa en debats públics sobre ciència i societat.
- ↑ «Steven Pinker». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Steven Pinker». Department of Psychology Harvard University. Arxivat de l'original el 3 de juny 2015. [Consulta: 7 maig 2015].