Sturmabteilung

Infotaula d'organitzacióSturmabteilung
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSA Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització paramilitar Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
organització política
facció política Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1921
FundadorErnst Röhm Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició10 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres3.000.000 (1934) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaOtto Wagener
Heinrich Himmler
Viktor Lutze
Baldur von Schirach
Hermann Göring
Ernst Röhm
Franz Pfeffer von Salomon
Wilhelm Schepmann Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Sturmabteilung, més coneguda amb l'abreviatura SA, en català «secció d'assalt» fou una organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) que va tenir un paper molt important en l'ascens al poder d'Adolf Hitler a la dècada de 1930.[1][a] Durant la Primera Guerra Mundial estaven compromesos amb l'objectiu d'una revolució proletària internacional per derrocar el capitalisme, l'imperialisme i el militarisme a tot el món.[2]

L'agost del 1914, aquests objectius perseguien el "Grup Internacional" com a grup d'oposició dins del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Es va anomenar "Spartakusgruppe" a partir de 1916 i es va unir el 1917 amb la separació del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya del SPD (USPD) com a l'esquerra.[3] A la Revolució de novembre de 1918, la Confederació va tornar a fundar-se com a organització no partidària a tot Alemanya amb el nom de "Spartakusbund" i l'objectiu d'una república soviètica totalment alemanya. L'1 de gener de 1919 anà al recentment fundat Partit Comunista d'Alemanya (KPD).[4]

El nom del pacte es va referir a Espartac, el líder d'una revolta d'esclaus (73-71 aC) a l'antic Imperi romà. El seu nom simbolitzava per als espartacistes la resistència constant dels oprimits contra els seus explotadors. Així, expressen la visió marxista del materialisme històric, segons la qual es promou la història de les lluites de classes.[5]

  1. «SA». GEC. [Consulta: 17 juliol 2023].
  2. Sewell, Rob. Germany: From Revolution to Counter-Revolution (en anglès). Wellred Books, 2018-07-19. ISBN 978-1-900007-78-8. 
  3. Crosby, Debra. «The Rise of the Nazi Party as a Rhetorical Movement, 1919-1933» (en anglès), 01-12-1975. [Consulta: 17 juliol 2023].
  4. Priestland, David. The Red Flag: A History of Communism (en anglès). Open Road + Grove/Atlantic, 2016-05-03. ISBN 978-0-8021-8979-0. 
  5. Arana, Elena. «Espartaco. La rebelión de los gladiadores» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 juliol 2023].


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.


Developed by StudentB