Per a altres significats, vegeu «Sucre (desambiguació)». |
Substància química | excipient i grup de substàncies químiques |
---|---|
Epònim | -ose (en) |
Perill | |
Ingesta diària admissible | valor desconegut |
Altres | |
Higroscopicitat |
Característiques | |
---|---|
Epònim | -ose (en) |
Gastronomia | cioccolato di Modica (en) |
Detalls | |
Tipus | glúcid |
Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.[1]
El nom sucre es fa servir també per a diferents monosacàrids i disacàrids, que generalment tenen sabor dolça, encara que per extensió es refereix als hidrats de carboni que contenen diferents grups alcohòlics i un grup aldehídic o cetònic.[2]
El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté generalment de la canya de sucre o de la remolatxa. La sacarosa es fa servir per a donar un gust dolç als aliments i en la fabricació de confits, pastissos, conserves, begudes alcohòliques i no alcohòliques, entre molts altres productes. La sacarosa és present en quantitats limitades en moltes plantes, fins i tot en diversos margallons, però la remolatxa sucrera i la canya de sucre en són les úniques fonts importants per al comerç. Més de 50% del consum mundial de sucre s'obté de la canya de sucre, que creix en climes tropicals i subtropicals. La resta procedeix de la remolatxa sucrera, que creix en països temperats i és la font principal de sucre per a la major part d'Europa.
Cada dia és més freqüent en plats i dolços preparats de trobar-hi altres sucres diferents, només glucosa, sols fructosa o barrejats amb edulcorants artificials. Altres sucres són la galactosa i la lactosa.