Back Ашвед бызшәа Abkhazian Sweeds Afrikaans Schwedische Sprache ALS ስዊድንኛ Amharic Idioma sueco AN Swēonisc sprǣc ANG स्वीडिश भाषा ANP اللغة السويدية Arabic ܠܫܢܐ ܣܘܝܕܝܐ ARC السويدية ARY
| svenska | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 10 milions |
| Parlants nadius | 9.244.250 (2012 ) |
| Rànquing | 89
 Finlàndia Suècia (de facto) Unió EuropeaConsell Nòrdic |
| Autòcton de | Europa |
| Estat | Suècia i Finlàndia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves Scandinavian languages (en)  llengües escandinaves orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet suec |
| Institució de normalització | Språkrådet (a Suècia) Svenska Språkbyran (a Finlàndia) |
| Estudiat per | estudis escandinaus |
| Història | història del suec |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sv |
| ISO 639-2 | swe |
| ISO 639-3 | swe |
| SIL | swe |
| Glottolog | swed1254 |
| Ethnologue | swe |
| ASCL | 1504 |
| IETF | sv |
El suec (
svenska (?·pàg.)) és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland. És en gran part mútuament intel·ligible amb el noruec, i també però no tant amb el danès. Com les altres llengües escandinaves, el suec descendeix del nòrdic antic, el llenguatge comú dels germànics que vivien a Escandinàvia durant l'era vikinga.
El suec estàndard és la llengua nacional que evolucionà dels dialectes del suec central al segle xix i que ja estava ben establerta al començament del segle xx. Malgrat que encara hi ha varietats regionals diferents que venen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita és uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes són molt diferents del suec estàndard en gramàtica i vocabulari i no són sempre mútuament intel·ligibles amb el suec estàndard. Aquests dialectes es limiten a àrees rurals i són parlats principalment per un nombre reduït de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaçats d'extinció imminent, aquests dialectes han anat declinant durant el darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ús és encoratjat per les autoritats locals.
L'ordre estàndard de les frases és Subjecte Verb Objecte, encara que això pot canviar sovint per a emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec és similar a la de l'anglès, és a dir, té relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (si bé segons algunes anàlisis més antigues hi ha dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en anglès, i també es flexionen segons el gènere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitjà de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La prosòdia presenta tant accent com tons. La llengua té una varietat vocàlica relativament gran. El suec també és notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema consonàntic altament variable.