תלמוד בבלי | |
---|---|
Talmud babilònic. | |
Tipus | Torà oral i obra literària |
Fitxa | |
Autor | valor desconegut |
Format per | Talmud de Babilònia Talmud de Jerusalem |
Dades i xifres | |
Parts | Mixnà i Guemarà |
Sèrie | |
Part de | judaisme |
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (en hebreu: תלמוד בבלי), (transliterat: Talmud Babli, ca. 400-500), fou compilat per la diàspora jueva de Babilònia, i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), va ser redactat a l'escola rabínica de Tiberíades.
« | El valor numèric del nom YeHOShuA (יהושע, Joshua), més cinc unitats per a cada lletra en el nom, és igual a 396. De la mateixa manera, la paraula MiShNaH (משנה, Llei Oral; literalment, "repetició"), més unitat per a tota la paraula, és igual a 396. Joshua, l'estudiant principal de Moisès, significa el Llibre de Deuteronomi, que de vegades es diu Mishneh Torah, ja que repeteix moltes de les lleis de la Torà. El Llibre de Deuteronomi contínuament exhorta els jueus a enfortir-se en el servei de Déu, no a afluixar les seves devocions. Aquesta és la devoció de Joshua, l'estudiant: inculcar en altres els ensenyaments del seu mestre per motivar-los a servir Déu | » |
— Nakhman de Breslev, Likutey Halakhot III |
Per al judaisme són importants tant la tradició oral com la tradició escrita. Coneguts com la Llei Escrita, la Torà i el Talmud, tenen el seu origen últim en tradicions orals, redactades i escrites, conformen la tradició escrita del judaisme, si bé diversos conceptes expressats al Talmud d'una manera evident provenen de hagadot i midrashim, és a dir, relats i narracions propis de la tradició oral hebrea. El Talmud estén, discuteix, qüestiona, explica i complementa el Tanaj, però no pot, per definició, contradir la part més important o essència de la mateixa, a la Torà.[1]