Back Ponskaart Afrikaans بطاقة مثقبة Arabic Перфакартка Byelorussian Перфокарта Bulgarian পাঞ্চ কার্ড Bengali/Bangla Bušena kartica BS Děrný štítek Czech Hulkort Danish Lochkarte German Punched card English
  | |
| Tipus | concepte i mitjà de comunicació |
|---|---|
| Dades bàsiques | |
| Utilitzat per | punched card input/output (en)  |
| Cronologia | |
| Descobert per | Charles Babbage i Herman Hollerith |
La carta (o targeta) perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren dades codificades, de forma binària, «acció» (forat) o «no acció» (no forat). Aquest sistema, molt utilitzat els anys 1960 i 1970, va ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació (en codi binari o EBCDIC) als ordinadors de l'època. Les targetes perforades ja van ser utilitzades en informàtica a partir del s.XIX, i abans encara les havia fet servir Joseph Marie Jacquard en els seus telers (de fet, la informàtica va adquirir l'ús de les targetes perforades de les fetes servir en els telers). Amb la mateixa lògica (perforació o absència de perforació), es van desenvolupar paral·lelament les cintes perforades.
A partir dels anys 1980 les targetes perforades van ser reemplaçades per mitjans magnètics i òptics d'emmagatzemament d'informació. No obstant això, molts dels dispositius d'emmagatzematge actuals, com ara el CD-ROM també es basen en uns principis tècnics similars als de les targetes perforades (solc i pla), si bé que amb unes mides, velocitats d'accés i capacitat dels mitjans actuals que no admeten comparació amb les antigues targetes.
