Taxi Driver

Taxi Driver

Fitxa
Direcció	Martin Scorsese
Protagonistes	Robert De Niro Jodie Foster Cybill Shepherd Harvey Keitel Peter Boyle Albert Brooks Leonard Harris Martin Scorsese Diahnne Abbott Joe Spinell Victor Argo Harry Northup Harry Fischler (en) Peter Savage
Producció	Julia Phillips i Michael Phillips
Guió	Paul Schrader
Música	Bernard Herrmann
Fotografia	Michael Chapman
Muntatge	Marcia Lucas
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	7 febrer 1976
Durada	114 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York
Color	en color
Pressupost	1.900.000 $
Recaptació	28.570.902 $ (mundial) 28.262.574 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	neo-noir, cinema de justiciers, pel·lícula de thriller psicològic, drama, thriller, cinema de ficció criminal, cinema d'acció, cinema d'aventures, cinema negre, cinema de drama policíac i cinema policíac de suspens
Qualificació MPAA	R
Tema	prostitució, depressió major i taxi
Lloc de la narració	Nova York
Època d'ambientació	dècada del 1970
Representa l'entitat	taxista
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1977) Oscar al millor actor (1977) Oscar a la millor pel·lícula (1977) Oscar a la millor banda sonora (1977)
Premis	Palma d'Or (1976)

Taxi Driver és una pel·lícula de thriller psicològic neo-noir estatunidenca de 1976 dirigida per Martin Scorsese, escrita per Paul Schrader i protagonitzada per Robert De Niro, Jodie Foster, Cybill Shepherd, Harvey Keitel, Peter Boyle, Leonard Harris i Albert Brooks. Ambientada en una ciutat de Nova York en decadència, la pel·lícula segueix Travis Bickle (De Niro), un ex-combatent de la Guerra del Vietnam i taxista, i el seu estat mental deteriorat mentre treballa de nit a la ciutat.

Amb The Wrong Man (1956) i A Bigger Splash (1973) com a inspiració, Scorsese volia que la pel·lícula se sentís com un somni per al públic. Amb Michael Chapman com a director de fotografia, les filmacions van començar a l'estiu de 1975 a la ciutat de Nova York, amb actors que van acceptar reduccions salarials per assegurar que el projecte es pogués completar amb un pressupost baix d'1,9 milions de dòlars. La producció va concloure aquell mateix any. Bernard Herrmann va compondre la música de la pel·lícula en el que seria la seva partitura final, acabada poques hores abans de la seva mort; la pel·lícula està dedicada a ell.

La pel·lícula va ser estrenada en els cinemes per Columbia Pictures el 7 de febrer de 1976. Va ser aclamada per la crítica i va tenir èxit comercial, tot i que va generar controvèrsia per la seva violència en el clímax final i per la inclusió de Foster, de 12 anys, en el paper d'una prostituta infantil. La pel·lícula va rebre nombrosos reconeixements, inclosa la Palme d'Or al Festival de Cannes de 1976 i quatre nominacions als 49è Premis de l'Acadèmia, incloent-hi Millor pel·lícula, Millor actor (per a De Niro) i Millor actriu secundària (per a Foster).

Tot i que Taxi Driver va generar més controvèrsia pel fet d'haver incitat John Hinckley Jr. a intentar assassinar l'aleshores president Ronald Reagan, la pel·lícula s'ha mantingut popular i es considera una de les més importants i inspiradores culturalment de la seva època i una de les millors pel·lícules que s'han fet mai i van obtenir l'estatus de culte.^[1] El 2022, Sight & Sound la va nomenar com la 29a millor pel·lícula de la història a la seva enquesta decennal de crítics i la 12a millor pel·lícula de tots els temps a l'enquesta dels seus directors, empatada amb Barry Lyndon. El 1994, la pel·lícula va ser considerada "culturalment, històricament o estèticament" significativa per la Biblioteca del Congrés dels EUA i va ser seleccionada per a la seva conservació al National Film Registry.

Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[2]