Per a la ciutat cadmea de Beòcia, vegeu Tebes (Grècia) |
L'Antiga Tebes amb la seva necròpolis | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Ciutat antiga, jaciment arqueològic, empori i grup d'estructures o edificis | |||
Construcció | 3200 aC | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 7.390,16 ha zona tampó: 443,55 ha | |||
Altitud | 78 m | |||
Patrimoni | Antic Egipte: | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Governació de Luxor (Egipte) i governació de Qena (Egipte) | |||
Banyat per | Nil | |||
| ||||
Format per | Temple de Karnak temple de Luxor necròpolis tebana | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
Data | ?, Criteris PH: (i), (iii) i (vi) | |||
Identificador | 87 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Temple de Karnak | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
Identificador | 87-001 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
temple de Luxor | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
Identificador | 87-002 | |||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
necròpolis tebana | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
Identificador | 87-003 | |||
Plànol | ||||
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast). Correspon a l'antiga Waset, descrita per Homer com «la ciutat de les cent portes», pel gran nombre d'obertures de les seves muralles; més endavant, fou anomenada pels àrabs Al-Uqsur, la ciutat dels palaus, pels seus edificis monumentals, que van prendre per palaus; va ser fundada cap entre el 3200 i el 3000 aC. Va ser durant diverses èpoques una de les principals capitals dels faraons egipcis junt amb Memfis i la principal capital religiosa de l'Imperi nou. La zona fou habitada com a mínim des del paleolític mitjà (entre el 40000 i el 33000 aC, aproximadament).[2]
L'antiga Tebes, que s'estén sota la moderna ciutat egípcia de Luxor i que també inclou el complex de temples de Karnak i el temple de Luxor, a la riba oriental del Nil, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. Aquest bé cultural inclou també les necròpolis de la riba occidental, una zona anomenada també Tebes Oest: la vall dels Reis, la vall de les Reines, el temple de Ramsès III a Madinet Habu, el Ramesseum (temple mortuori de Ramsès II), els temples de Deir el-Bahari, Deir al-Madinah (poble i necròpolis d'artesans i constructors), les tombes dels Nobles, el Malkatta (palau d'Amenhotep III) i els colossos de Memnon, part del temple mortuori d'Amenhotep III, entre d'altres.
Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.[3]