Telescopi espacial Hubble

Infotaula vol espacialTelescopi espacial Hubble
Visió des del transbordador espacial Atlantis l'any 2009, volant la Missió de servei 4 (STS-125), la cinquena i última missió del Hubble.
Tipus de missióobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   Centre de vol espacial Goddard
Space Telescope Science Institute Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1990-037B Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT20580 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantLockheed Missiles and Space
PerkinElmer Modifica el valor a Wikidata
Massa
12.247 kg

11.110 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions13,25 (longitud) m
mirall secundari: 0,31 (diàmetre) m
mirall primari: 2,4 (diàmetre) m
nau espacial: 4,2 (diàmetre) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data24 abril 1990
Llocplataforma 39B, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamenttransbordador espacial Modifica el valor a Wikidata
ContractistaRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Entrada en servei20 maig 1990 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Reentradadècada del 2030 (previst) Modifica el valor a Wikidata
Telescopi principal
Distància focal57,6 m Modifica el valor a Wikidata
Àrea de recol·lecció4,525 m² i 0,0754 m² Modifica el valor a Wikidata


X: NASAHubble Musicbrainz: 598d06d3-261c-4c6f-8c22-e78a76d1816e Discogs: 3745910 Modifica el valor a Wikidata

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de l'ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d'arc.

L'avantatge de disposar d'un telescopi més enllà de l'atmosfera radica principalment que d'aquesta manera es poden eliminar els efectes de la turbulència atmosfèrica sent possible aconseguir el límit de difracció com a resolució òptica de l'instrument. A més l'atmosfera absorbeix fortament la radiació electromagnètica en certes longituds d'ona, especialment en l'infraroig, disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisició d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorció de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres són afectats per factors meteorològics (presència de núvols) i la contaminació lumínica causada pels grans assentaments urbans, el que reduïx les possibilitats d'ubicació de telescopis terrestres.

Es preveu que l'última revisió feta amb el telescopi li permetrà funcionar amb normalitat fins a l'any 2014. El seu successor (telescopi espacial James Webb) té previst ser llançat el 2018.[1] El JWST serà superior al Hubble per a la majoria de programes de recerca astronòmica, però aquest només farà observacions en infraroig, de manera que complementarà més que substituirà el Hubble, que seguirà amb l'observació en l'espectre visible fins que deixi de ser funcional.


Developed by StudentB