El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de l'ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d'arc.
L'avantatge de disposar d'un telescopi més enllà de l'atmosfera radica principalment que d'aquesta manera es poden eliminar els efectes de la turbulència atmosfèrica sent possible aconseguir el límit de difracció com a resolució òptica de l'instrument. A més l'atmosfera absorbeix fortament la radiació electromagnètica en certes longituds d'ona, especialment en l'infraroig, disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisició d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorció de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres són afectats per factors meteorològics (presència de núvols) i la contaminació lumínica causada pels grans assentaments urbans, el que reduïx les possibilitats d'ubicació de telescopis terrestres.
Es preveu que l'última revisió feta amb el telescopi li permetrà funcionar amb normalitat fins a l'any 2014. El seu successor (telescopi espacial James Webb) té previst ser llançat el 2018.[1] El JWST serà superior al Hubble per a la majoria de programes de recerca astronòmica, però aquest només farà observacions en infraroig, de manera que complementarà més que substituirà el Hubble, que seguirà amb l'observació en l'espectre visible fins que deixi de ser funcional.