తెలుగు | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 66 milions (nadius. Total 80 milions) |
Parlants nadius | 82.000.000 (2019 ) |
Rànquing | 13-17 |
Oficial a | Índia |
Autòcton de | Andhra Pradesh |
Estat | Índia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües dravídiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura telugu |
Institució de normalització | No compta amb regulació oficial |
Codis | |
ISO 639-1 | te |
ISO 639-2 | tel |
ISO 639-3 | tel |
SIL | TEL |
Glottolog | telu1262 |
Linguasphere | 49-DBA-aa |
Ethnologue | tel |
ASCL | 5104 |
IETF | te |
El telugu és una llengua dravídica que es parla a determinades regions de l'Índia, principalment al sud-est de l'Índia, on és la llengua oficial dels estats d'Andhra Pradesh i Telangana. És la segona en importància després de l'hindi i una de les quinze llengües amb més parlants nadius del món. A principis del segle xxi, el Telugu tenia més de 75 milions de parlants.[1][2]
Es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua telugu: l'arcaic, que començari al segle vii aC segons els primers documents escrits conservats; el mitjà, des del segle xi fins al segle xvii i el telugu modern. El primer material escrit en la llengua data de 575 ce. L'escriptura de Telugu es deriva de la dinastia Calukya del segle vi i està relacionada amb la llengua kannada. La literatura de Telugu comença al segle xi amb una versió de l'èpica hindú Mahabharata de l'escriptor Nannaya Bhatta. Hi ha quatre dialectes regionals diferents en telugu.[1]
És una llengua aglutinant i amb declinacions. Té un alfabet propi proper a un sil·labari. Per la seva sonoritat "dolça" s'anomena el telugu "l'italià asiàtic".
Consonants – hallulu (హల్లులు) |
---|