Teoria

«Teòric» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Teòricon».
No s'ha de confondre amb teorema.

Una teoria és un tipus racional de pensament abstracte sobre un fenomen, o els resultats d'aquest pensament. El procés de pensament contemplatiu i racional s'associa sovint amb processos com l'estudi observacional o la investigació. Les teories poden ser científiques, pertànyer a una disciplina no científica o a cap disciplina. Depenent del context, les afirmacions d'una teoria poden incloure, per exemple, explicacions generalitzades sobre com funciona la natura. La paraula té les seves arrels en el grec antic, però en l'ús modern ha adquirit diversos significats relacionats.[1]

En la ciència moderna, el terme "teoria" fa referència a les teories científiques, un tipus d'explicació de la natura feta d'una manera coherent, seguint el mètode científic, i complint els criteris requerits per la ciència moderna. Aquest tipus de teories es descriuen de tal manera que les proves científiques haurien de poder proporcionar-hi suport empíric, o una contradicció empírica. Les teories científiques són la forma més fiable, rigorosa i completa de coneixement científic, en contrast amb els usos més comuns de la paraula "teoria" que impliquen que alguna cosa no està provada o especulativa (que en termes formals es caracteritza millor per la paraula hipòtesi). Les teories científiques es distingeixen de les hipòtesis, en que són conjectures individuals comprovables empíricament, i de les lleis científiques, que són relats descriptius de la manera com es comporta la natura com una regla i norma constant i invariable de les coses, nascuda de la causa primera o de les qualitats i condicions d'aquestes.[2]

Una teoria pot ser un coprus de coneixement, que pot o no estar associat a models explicatius particulars. Teoritzar és desenvolupar aquest corpus de coneixement.[3]

Fora de l'àmbit científic, la paraula teoria o "en teoria"[4] s'utilitza de vegades per referir-se a alguna cosa que el parlant no ha provat. En ciència, aquest mateix concepte es coneix com a hipòtesi, i la paraula "hipotèticament" s'utilitza tant dins com fora de la ciència. En el seu ús fora de la ciència, la paraula "teoria" es contrasta molt sovint amb "pràctica" (del grec praxis, πρᾶξις) un terme grec per a fer, que s'oposa a la teoria.[5][6] Un "exemple clàssic" de la distinció entre "teòric" i "pràctic" utilitza la disciplina de la medicina: la teoria mèdica implica intentar entendre les causes i la naturalesa de la salut i la malaltia, mentre que la part pràctica de la medicina intenta fer que les persones estiguin sanes. Aquestes dues coses estan relacionades però poden ser independents, perquè és possible investigar la salut i la malaltia sense curar pacients específics, per exemple.[7]

  1. McMurray, Foster «Preface to an Autonomous Discipline of Education». Educational Theory, vol. 5, 3, 7-1955, pàg. 129–140. DOI: 10.1111/j.1741-5446.1955.tb01131.x.
  2. National Academy of Sciences, Institute of Medicine. Science, evolution, and creationism. Washington, D.C.: National Academies Press, 2008, p. 11. ISBN 978-0309105866. 
  3. Thomas, Gary. Education and theory : strangers in paradigms. Maidenhead: Open Univ. Press, 2007. ISBN 9780335211791. 
  4. What is a Theory?. American Museum of Natural History.
  5. «Teoría - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2024].
  6. «Teoria - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 agost 2024].
  7. David J Pfeiffer. Scientific Theory vs Law. Science Journal (on medium.com). 30 January 2017

Developed by StudentB