Guerres carlines | |||
---|---|---|---|
Tipus | guerra civil | ||
Data | 1872-1876 | ||
Període | Sexenni Democràtic i Restauració borbònica | ||
Escenari | País Basc, Navarra, Maestrat aragonès, Catalunya | ||
Lloc | Espanya | ||
Resultat | Derrota carlina | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).
El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l'octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875. Al País Basc, després de la Batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876, Carles VII va passar a França (27 de febrer de 1876) i el mateix dia Alfons XII va entrar a Pamplona.