The Dubliners

The Dubliners

Els The Dubliners el 2005
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1962,  Dublín (Irlanda)
Activitat
Activitat	1962-2012
Membres anteriors	Ciarán Bourke Ronnie Drew Luke Kelly Barney McKenna Bob Lynch John Sheahan Jim McCann Seán Cannon Eamonn Campbell Paddy Reilly Patsy Watchorn
Segell discogràfic	Columbia, Epic, Legacy, Major Minor, EMI, Transatlantic, Polydor, Stiff, CHYME, Lunar, Harmac, Baycourt, Celtic Collections
Artistes relacionats	The Dublin Legends, The Pogues, The New Triangle
Gènere	Folk i música tradicional irlandesa
Estil	Folk irlandès
Format per	Barney McKenna Ronnie Drew Ciarán Bourke Bob Lynch Jim McCann Patsy Watchorn Seán Cannon Eamonn Campbell Luke Kelly John Sheahan Paddy Reilly

The Dubliners (/ðə ˈdʌblɪnəz/) fou un grup de música folk irlandès fundat a Dublín el 1962. El grup va començar a actuar amb el nom de The Ronnie Drew Ballad Group, en honor del seu membre fundador; posteriorment en canviarien el nom pel de The Dubliners (els dublinesos en català). Els integrants del grup han patit diversos canvis al llarg dels seus 50 anys de vida; tot i així, l'èxit dels Dubliners s'ha basat bàsicament en els seus cantants principals, Luke Kelly i Ronnie Drew, que actualment ja han mort. El grup va aconseguir èxit internacional gràcies a les seves cançons de folk irlandès, bal·lades tradicionals i cançons instrumentals.^[1] El grup era un habitual dels escenaris folk tant de Dublín com de Londres a principis dels anys 60 fins que van firmar amb la discogràfica Major Minor el 1965 després del suport de Dominic Behan. Aleshores començaren a rebre moltes emissions de les seves cançons a Radio Caroline, i finalment van aparèixer a Top of the Pops el 1967 amb hits com "Seven Drunken Nights" (que va vendre unes 250.000 còpies al Regne Unit)^[2] i "Black Velvet Band". Sovint interpretant cançons de caràcter polític considerades controvertides en aquell moment, van ser criticats per alguns puristes del folk, i la companyia nacional irlandesa de televisió, la RTÉ, va imposar un vet no oficial a les seves cançons entre 1967 i 1971. És en aquest moment en què la popularitat del grup comença a estendre's per la resta d'Europa, i també van aparèixer a The Ed Sullivan Show als Estats Units. L'èxit del grup es va mantenir al llarg de la dècada dels 70, i un bon nombre de col·laboracions amb els The Pogues el 1987 els va permetre entrar a la UK Singles Chart en dues noves ocasions.^[3]

Els Dubliners foren molt importants en la popularització de la música folk irlandesa a tot Europa, tot i que no van superar la popularitat de The Clancy Brothers and Tommy Makem als Estats Units. No obstant, van influenciar moltes generacions de grups irlandesos, i el seu llegat pot sentir-se actualment en la música de grups com els The Pogues, els Dropkick Murphys i Flogging Molly. Molt venerats en el seu país d'origen, versions de bal·lades irlandeses de Ronnie Drew i Luke Kelly es tendeixen a considerar les versions definitives. Essent un dels elements irlandesos més influents del segle xx, van celebrar els seus 50 anys junts el 2012, convertint-los en el grup musical existent més longeu d'Irlanda.^[4][5] També el 2012, en els Premis Folk de BBC Radio 2 se'ls va concedir el premi a la trajectòria.^[6]

Els The Dubliners van anunciar la seva retirada la tardor del 2012, després de 50 anys de música, després de la mort del darrer dels seus membres fundadors, Barney McKenna.^[7] Tot i així, els membres restants del grup, amb l'excepció de John Sheahan, van continuar actuant sota el nom de "The Dublin Legends". Actualment encara hi ha dos membres d'aquest darrer grup supervivents dels Dubliners, Seán Cannon i Eamonn Campbell.