Thomas Gage

Thomas Gage

Retrat de John Singleton Copley, vers 1768.
Biografia
Naixement	1719 Firle (Anglaterra)
Mort	2 abril 1787 (67/68 anys) Portland Place (Anglaterra)
Governador de la Província de la Badia de Massachusetts
13 de maig de 1774 – 11 d'octubre de 1775
← Thomas Hutchinson Cap (John Hancock esdevingué governador de Massachusetts el 1780) →
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Westminster School
Activitat
Lloc de treball	Província de la Badia de Massachusetts
Ocupació	oficial, administrador colonial, alt càrrec, soldat
Activitat	1741 -
Carrera militar
Lleialtat	Gran Bretanya
Servei militar	1741–1775 1781–1782
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	General Guerra de Successió Austríaca Batalla de Fontenoy Segon aixecament jacobita Batalla de Culloden Guerra Franco-Índia Expedició de Braddock Batalla del Monongahela Batalla de Fort Carillon Rebel·lió de Pontiac Guerra de la Independència dels Estats Units Batalles de Lexington i Concord Setge de Boston Batalla de Bunker Hill
Conflicte	Guerra d'Independència dels Estats Units Guerra de Successió Austríaca Aixecament jacobita
Família
Cònjuge	Margaret Kemble Gage
Fills	Harriet Gage, Henry Gage, Maria Theresa Gage, Louisa Elizabeth Gage, John Gage, Charlotte Margaret Gage, Emily Gage, William Hall Gage
Pares	Thomas Gage, 1st Viscount Gage   i Benedicta Maria Theresa Hall
Signatura
Llista Governor of the province of Massachusetts Bay (en) 17 maig 1774 – 11 octubre 1775 ← Thomas Hutchinson

Thomas Gage (1718/19^[1] – 1787) fou un general britànic, conegut pels seus molts anys de servei a Amèrica del Nord, incloent-hi la seva funció com comandant militar en els primers dies de la Revolució Americana.

Nascut en una família aristocràtica a Anglaterra, va servir a l'exèrcit, on va participar en la Guerra Franco-Índia servint al costat del seu futur adversari George Washington a la batalla del Monongahela, el 1755. Després de la caiguda de Montreal el 1760, va ser-ne nomenat governador militar. Durant aquest temps no es va distingir militarment, però va mostrar-se com un administrador competent.

De 1763 a 1775 va servir com a comandant en cap de les forces britàniques a Amèrica del Nord, supervisant la resposta britànica a la rebel·lió de Pontiac de 1763. El 1774 va ser nomenat també governador militar de la Província de la Badia de Massachusetts, amb instruccions per implementar les Lleis Intolerables, castigant Massachusetts pel Boston Tea Party. El seu intent per prendre els arsenals militars de les milícies patriotes l'abril de 1775 van provocar les Batalles de Lexington i Concord, iniciant la Guerra d'Independència. Després de la victòria pírrica a la batalla de Bunker Hill el juny de 1775, va ser substituït pel general William Howe l'octubre del mateix any i retornà a la Gran Bretanya.