Sir Timothy John «Tim» Berners-Lee, (Londres, 8 de juny de 1955)[1] és un enginyer informàtic britànic i professor del Massachusetts Institute of Technology. Pot portar els següents títols honorífics darrere el cognom: EM (Orde del Mèrit), KBE (Orde de l'Imperi Britànic), FRS (Fellow of the Royal Society).
A partir de 1989 coordinà un grup d'investigadors de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), amb seu a Ginebra (Suïssa), que desenvolupà el projecte World Wide Web, (el web).[2][3] El 25 de desembre de 1990, amb l'ajut de Robert Cailliau i personal del CERN, va implementar amb èxit la primera comunicació entre un client i un servidor http a través d'Internet. El 2007, va quedar en primer lloc, al costat d'Albert Hofmann, a la llista dels cent majors genis vius del diari The Daily Telegraph.[4] Berners-Lee és el director de la World Wide Web Consortium (W3C), institució que fundà el 1994,[5] i que supervisa el desenvolupament del web. També és el fundador de la Fundació World Wide Web, i és investigador sènior i titular de la 3Com i fundador president del Computer Science and Artificial Intelligence Laboratori (CSAIL) del Massachusetts Institute of Technology (MIT).[6] És fellow i conseller del Web Science Trust,[7] i membre de la junta consultiva del Centre d'Intel·ligència Col·lectiva del MIT.[8][9] L'abril de 2009, va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[10]
L'any 2004 fou anomenat Cavaller de l'Imperi Britànic per la Reina Isabel II, fou guardonat també amb el Premi Turing l'any 2016 per les seves nombroses contribucions en els camps de la computació i la tecnologia.[11]