Tinta invisible

Carta codificada de Benedict Arnold, escrita originalment amb tinta invisible. L'escriptura a mà de Peggy Shippen, segona esposa de l'escriptor, s'intercala amb comunicació codificada d'Arnold.

La tinta invisible és aquella tinta que no es deixa veure en el paper en què s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents químics.[1] Tots els sucs vegetals que contenen goma, mucílag, albúmina o sucre —com el suc de ceba, de pera, de llimona, de taronja i de poma, entre altres— poden servir com tintes simpàtiques. La petjada incolora que deixen al principi es revela quan s'escalfa el paper. La solució extensa de clorur de cobalt, invisible en fred, reapareix amb el seu color verd o blau quan s'escalfa el paper. Quan es refreda, torna a desaparèixer. Una tinta simpàtica molt fàcil de preparar és la solució de prussiat groc, però n'hi ha prou tocar el paper escrit amb un segon paper impregnat de vidriol verd per veure reaparèixer el punt en el primer dels caràcters en blau. Aquesta tinta és indeleble. També és molt comuna la del suc de llimona o llet, on, en aplicar una mica de calor amb una espelma, es torna a tenir color.

  1. Do, Choon H.; Pavlath, Attila E. Chemistry: Our Past, Present, and Future (en anglès). CRC Press, 2017-09-01, p. 350. ISBN 978-1-351-85875-5. 

Developed by StudentB