Back Tractau d'os Pireneus AN صلح البرانس Arabic Пірэнейскі дагавор Byelorussian Пиренейски договор Bulgarian Feur-emglev ar Pireneoù Breton Pyrenejský mír Czech Pyrenæerfreden Danish Pyrenäenfriede German Συνθήκη των Πυρηναίων Greek Treaty of the Pyrenees English

Tractat dels Pirineus

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat dels Pirineus
Imatge
La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)
Map
 43° 20′ 34″ N, 1° 45′ 56″ O / 43.34278°N,1.7655°O / 43.34278; -1.7655
Tipustractat de pau
tractat internacional Modifica el valor a Wikidata
EpònimPirineus Modifica el valor a Wikidata
Part deGrands documents de l'histoire de France - Archives nationales (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Vigència7 novembre 1659 Modifica el valor a Wikidata - 
Data7 novembre 1659 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióilla dels Faisans Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
CausaFi de la Guerra franco-espanyola i la Guerra dels Trenta Anys.
EfectesAnnexió de la Catalunya Nord per part de França
Efectes geopolítics del Tractat dels Pirineus

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de Cerdanya.[1]

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1701-1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal com consta al Dietari de la Generalitat, on la Diputació va haver de fer una ambaixada al virrei per a «donar-li l'enhorabona de la feliç nova de l'ajustament de les paus entre Espanya i França».[2] Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se al Principat de Catalunya i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder fer-se efectiva fins al 1720.

El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona Catalana, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus. Hi ha hagut dues excepcions: la primera fou l'any 1812 amb la incorporació de Catalunya a l'Imperi Francès de Napoleó Bonaparte, el qual va restituir la Catalunya Nord dins de la demarcació dels Pirineus Orientals, i pel que fa a la segona, el dictador Francisco Franco sembla que va intentar pressionar Adolf Hitler durant l'entrevista d'Hendaia del 23 d'octubre de 1940 per aconseguir que aquest obligués al Mariscal Pétain a tornar el Rosselló i l'Alta Cerdanya a Espanya.

Sovint es considera el Tractat dels Pirineus com a part dels Tractats de Westfàlia, dels quals es considera una conseqüència.

  1. ↑ Marimon, Sílvia «Catalunya, esquerdada». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, 10-2008, p. 42-45. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9. Pàg. 246

Developed by StudentB