Transbordador espacial Enterprise

Infotaula vehicle espacialTransbordador espacial Enterprise
Imatge
Enterprise virant a la seva segona prova d'aproximació i aterratge, el 13 de setembre de 1977. Foto cortesia de la NASA.
Informació general
TipusOrbitador del transbordador espacial, article de proves i exhibit Modifica el valor a Wikidata
FabricantRockwell International Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Adjudicació de contracte16 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata
DestíRetirat el 18 de novembre de 1985 Modifica el valor a Wikidata Exposat des del 21 de novembre de 2003 a Steven F. Udvar-Hazy Center
Exposat des del 19 de juliol de 2012 a Intrepid Sea-Air-Space Museum Modifica el valor a Wikidata

Primer vol18 febrer 1977 (vol de proves) Modifica el valor a Wikidata
Últim vol27 abril 2012 Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
68.027 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada37,237 m Modifica el valor a Wikidata
Alçada17,86 m Modifica el valor a Wikidata
Envergadura23,79 m Modifica el valor a Wikidata

Estatus patrimonial
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusestructura del Registre Nacional de Llocs Històrics
Data13 març 2013
Identificador13000071
Transbordador espacial Enterprise al complex de llançament 39, vint mesos abans del primer llançament d'un transbordador.

El transbordador espacial Enterprise (designació NASA: OV-101) fou el primer transbordador construït per la NASA. Inicialment, es construí sense motors ni escut tèrmic i, per tant, no tenia la capacitat de realitzar missions espacials sense un recondicionament previ. Havia de ser el segon transbordador espacial en volar després del Columbia, tot i haver estat construït primer; tanmateix, la decisió el 1978 de no modificar l'Enterprise amb la seva configuració per proves d'aproximació i aterratge (Al- Approach and Landing Test) deixà el Columbia com l'únic vehicle orbital operacional. Així l'Enterprise es consolidà bàsicament com vehicle de proves, complint diverses missions en les quals era llançat des d'un avió i que permeteren recollir dades sobre aerodinàmica i construcció. Posteriorment, es considerà el seu recondicionament per reemplaçar el Challenger, però es construí l'Endeavour en lloc seu per motius d'estalvi. Després de la retirada va quedar en exhibició a l'Intrepid Sea-Air-Space Museum.[1]

  1. Beth Laura O’Leary, P. J. Capelotti. Archaeology and Heritage of the Human Movement into Space (en anglès). Springer, 2014, p. 62. ISBN 3319078666. 

Developed by StudentB