Tristesa

La tristesa, tristea[1] o tristor[2] és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital.[3] Serveix per a generar empatia als altres; és, doncs, una manera de demanar acompanyament, comunicació i ajuda. En algunes cultures, com l'occidental actual, es considera negativa i vergonyosa, mentre que en la majoria n'és, com la resta d'emocions, positiva. La tristesa va acompanyada d'una reducció de l'activitat cognitiva i conductual. No s'ha de confondre amb la depressió. Fisiològicament, pot arribar a provocar alteracions en la son i ganes de menjar, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i sensació de cansament.[4]

Escultura d'una noia trista (Desolació, de Josep Llimona)

En la societat europea actual se sol considerar una emoció negativa i fa por, però és normal i necessària en moments com, per exemple, el dol, i també afavoreix la reflexió interior intensa, cosa que de vegades és valorada per alguns creadors. També afavoreix la reducció de l'atenció envers l'ambient exterior, cosa que porta a l'aïllament. Cal escoltar la tristesa perquè aporta informació molt valuosa sobre la pròpia vida i relacions. És important expressar la tristesa i donar permís als altres perquè també ho facin.[5]

L'aflicció, la consternació, la pena, l'abatiment, el descontentament i el pesar es consideren emocions similars a la tristesa.

  1. «tristea». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «tristor». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. L'ecologia Emocional: L'art de Transformar Positivament les Emocions, pàg. 132, de Jaume Soler i Lleonart i Maria Mercè Conangla i Marin. Editorial AMAT, 2004. ISBN 8497351363
  4. Tristesa.
  5. La tristesa. L'ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio, 15 d'abril de 2010.

Developed by StudentB