El tub Williams o tub Williams-Kilburn era un tub de raigs catòdics desenvolupat al voltant de 1946 o 1947 per Frederic Callander Williams i Tom Kilburn), utilitzat per emmagatzemar electrònicament dades binàries.
Desenvolupat entre el 1946 i 1947, el tub de Williams es basa en un CRT i en l'actualitat ja no s'utilitza per ser una tecnologia obsoleta. Va ser la memòria RAM dels primers ordinadors de programa emmagatzemat.[1]
Alguns tubs Williams estaven fets amb tubs de raigs catòdics del tipus emprat pels radars amb un recobriment de fòsfor que feia les dades observables a la vista, mentre que altres tubs eren construïts per a aquest ús sense el recobriment. La presència o absència del recobriment no tenia efecte en l'operació del tub, i no tenia importància cara a l'operador, ja que la pantalla estava coberta per la placa de lectura. Si era necessari tenir una sortida visible, s'utilitzava un segon tub amb recobriment de fòsfor com a dispositiu de visualització.
Els tubs Williams solien fer-se amb una matriu de 32x32, emmagatzemant entre 500 i 1.000 bits de dades.