Back Tubular Bells Czech Tubular Bells Danish Tubular Bells German Tubular Bells Greek Tubular Bells English Tubular Bells Esperanto Tubular Bells Spanish Tubular Bells Basque زنگ‌های لوله‌ای Persian Tubular Bells Finnish

Tubular Bells

Infotaula d'àlbumTubular Bells
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaMike Oldfield Modifica el valor a Wikidata
Publicat25 maig 1973 (United Kingdom) Modifica el valor a Wikidata
Gènererock progressiu Modifica el valor a Wikidata
Durada48:57 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès i contingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaVirgin Records Modifica el valor a Wikidata
PortadaTrevor Key
ProductorTom Newman Modifica el valor a Wikidata
Pistes
1. Tubular Bells – Side One
2. Tubular Bells – Side Two Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
àlbums de Mike Oldfield
Hergest Ridge →
(1974) Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 15016 Allmusic: mw0000191174 Modifica el valor a Wikidata

Tubular Bells és l'àlbum de debut del multiinstrumentista i compositor anglès Mike Oldfield, publicat el 25 de maig de 1973 com el primer àlbum de la discogràfica Virgin Records. Oldfield, que tenia 19 anys quan es va gravar, va tocar gairebé tots els instruments de l'àlbum.

L'àlbum es va vendre inicialment lentament, però va guanyar atenció mundial al desembre de 1973 quan el seu tema d'obertura es va utilitzar per a la banda sonora de la pel·lícula de terror de William Friedkin, basada en la novel·la de William Peter Blatty, L'exorcista.[1] Va arribar al número 3 dels Billboard 200 dels Estats Units,[2] i al número 1 dels UK Albums Charts del Regne Unit.[3] Va rebre la certificació de disc d'or per la RIAA el 26 de març de 1974,[4] i va rebre el nové disc de platí per la BPI el 5 de febrer de 2016.[5]

Oldfield va guanyar el Premi Grammy 1974 a la Millor Composició Instrumental.[6]

A la llista de 1998 de la revista britànica Q de "Els 50 millors àlbums dels anys 70", Tubular Bells es va col·locar en el número 6.[7] Al número especial de Q & Mojo Classic Pink Floyd & The Story of Prog Rock el 2005, l'àlbum figurava en el número 9 en la seva llista de "40 àlbums de rock còsmic".[8]

Una versió orquestral produïda per David Bedford va ser llançada en 1975 com The Orchestral Tubular Bells. Oldfield ha gravat tres seqüeles: Tubular Bells II (1992), Tubular Bells III (1998) i The Millennium Bell (1999). Per al trentè aniversari de l'àlbum, Oldfield va tornar a gravar l'àlbum com Tubular Bells 2003. Es va llançar una edició remasteritzada el 2009. La seva contribució a la música britànica va ser reconeguda quan Oldfield va tocar extractes durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres.

  1. ↑ «The Exorcist» (en anglès). IMDB. [Consulta: 1r juliol 2020].
  2. ↑ «Chart History Mike Oldfield» (en anglès). Billboard. [Consulta: 1r juliol 2020].
  3. ↑ «Official Charts Mike Oldfield» (en anglès). Official Charts. [Consulta: 1r juliol 2020].
  4. ↑ «Gold & Platinum» (en anglès). RIAA. [Consulta: 1r juliol 2020].
  5. ↑ «BRIT Certified Tubular Bells» (en anglès). BPI. [Consulta: 1r juliol 2020].
  6. ↑ «17th Annual GRAMMY Awards (1974)» (en anglès). Grammy. [Consulta: 6 juliol 2020].
  7. ↑ «The 50 Best Albums of the '70s». Q, 4-1998, pàg. 87–91..
  8. ↑ «40 Cosmic Rock Albums». Q & Mojo Classic: Pink Floyd & The Story of Prog Rock, 7-2005.

Developed by StudentB