Per a altres significats, vegeu «Tulikhu». |
Tuli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
69Tm
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gris platejat Tuli dendrític sublimat i un cub d'1 cm³ Línies espectrals del tuli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Tuli, Tm, 69 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Lantànids | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | n/d, 6, f | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 168,93421 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe] 4f13 6s2 2, 8, 18, 31, 8, 2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
9,32 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. f. |
8,56 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1.818 K, 1.545 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 2.223 K, 1.950 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 16,84 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 247 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 27,03 J·mol−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 2, 3, 4 (òxid bàsic) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,25 (escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 596,7 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.160 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 2.285 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 176 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 190±10 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic at 300 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (t, a,) (poli) 676 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 16,9 W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (t, a,) (poli) 13,3 µm/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul d'elasticitat | 74,0 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de cisallament | 30,5 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 44,5 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0,213 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Vickers | 520 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Brinell | 471 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-30-4 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del tuli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69. Pertany al 6è període de la taula periòdica, a la sèrie dels lantanoides i, amb ells, al conjunt de les terres rares. Fou descobert el 1879 pel químic i geòleg suec Per Theodor Cleve. El nom prové de Thule, illa mítica del nord de l'oceà Atlàntic, descoberta pel navegador grec Píteas, que hi arribà després d'un viatge de sis dies encetat a les illes Òrcades i que era la terra més al nord coneguda en l'edat mitjana.