Cartell de l'edició original de Turandot | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Giacomo Puccini (conclosa per Franco Alfano) |
Llibretista | Giuseppe Adami i Renato Simoni |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Turandot, de Carlo Gozzi (Carlo Gozzi ) |
Creació | juliol de 1920 - octubre de 1924 |
Data de publicació | 1921 |
Gènere | òpera lírica |
Parts | tres |
Durada | 2,5 hores |
Format per | Non piangere, Liù (en) , In questa reggia (en) , Nessun dorma i Tu che di gel sei cinta (en) |
Lloc de la narració | Pequín |
Personatges |
|
Instrumentació | orgue, flauta, flautí, oboè, corn anglès, clarinet, clarinet baix, fagot, contrafagot, trompa, trompeta, trombó, contrabass trombone (en) , timbales, triangle, caixa, bombo, plat, tam-tam, gong, glockenspiel, xilòfon, xilofono basso (it) , campana tubular, celesta, arpa, violí, viola, violoncel, contrabaix i saxòfon alt |
Estrena | |
Estrena | 25 d'abril de 1926 |
Escenari | Teatre La Scala de Milà, |
Director musical | Arturo Toscanini |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 30 de desembre de 1928 (estrena a Espanya) |
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini el 1924, i va ser completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà, el 25 d'abril de 1926, dirigida per Arturo Toscanini, incloent-hi només la música de Puccini, sense les addicions d'Alfano.Les posteriors representacions han emprat la partitura completa.
Turandot és un mot persa que significa "la filla de Turan". Turan és una regió de l'Àsia central que va formar part de l'Imperi Persa. Segons l'expert en la música de Puccini, Patrick Vincent Casali, la "t" final no ha de sonar en la pronúncia d'aquesta paraula, i Puccini mai no la va pronunciar (d'acord amb Rosa Raisa, la primera cantant a interpretar el paper protagonista) i, segons les notes de Casali, l'estructura musical de la major part de les entonacions del nom per part de Calaf fan del so de la t final quasi un impossible.[1]