Turc

Turc

Türkçe
Tipus	llengua natural, llengua viva i camp d'estudi
Ús
Parlants nadius	82.231.620  (2021 )
Autòcton de	turcs, Província de Burgàs, Província de Kardzhali, província de Smolian, província de Khàskovo, Xipre, Unitat perifèrica de Xanthi, Unitat perifèrica de Ròdope i Turquia
Estat	Bulgària, Xipre, Grècia, Turquia i República Turca de Xipre del Nord
Classificació lingüística
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet turc, alfabet àrab, alfabet llatí i escriptura àrab
Institució de normalització	Institut de la Llengua Turca
Estudiat per	turcologia
Nivell de vulnerabilitat	1 segur
Codis
ISO 639-1	tr
ISO 639-2	tur
ISO 639-3	tur
Glottolog	nucl1301
Ethnologue	tur
ASCL	4301
IETF	tr

El turc (Türkçe AFI [ˈt̪yɾktʃe] (?·pàg.)) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món,^[1] i és la llengua turquesa més parlada. Els seus parlants es troben principalment a Turquia i Xipre, amb grups més petits a l'Iraq, Grècia, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Albània i altres parts de l'Europa oriental. El turc també és parlat per uns quants milions d'immigrants a l'Europa occidental, particularment a Alemanya.

Les arrels de la llengua es remunten a l'Àsia central, i els primers enregistraments escrits daten de fa gairebé 1.200 anys. A l'oest, la influència del turc otomà (el precursor immediat del turc actual) s'estengué a mesura que s'estenia l'Imperi Otomà. El 1928, en una de les reformes d'Atatürk als primers anys de la República de Turquia, l'alfabet otomà fou substituït per una variant fonètica de l'alfabet llatí. Al mateix temps, l'aleshores recentment fundada Associació de la Llengua Turca començà un esforç per reformar l'idioma, eliminant-ne els manlleus perses i àrabs en favor de variants nadiues i encunyaments a partir d'arrels turques.

Les característiques distintives del turc són l'harmonia vocàlica i una extensa aglutinació. L'ordre bàsic de les paraules en turc és subjecte objecte verb. El turc presenta distinció T-V; es poden utilitzar formes de la segona persona del plural per a referir-se a individus com a forma de respecte. El turc manca de classes nominals i de gèneres gramaticals.