Tzotzils

Infotaula grup humàTzotzil
Sotz'leb

Processó tzotzil a San Juan Chamula
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total406.962 (2010)[1]
LlenguaTzotzil, espanyol
ReligióCristianisme, religió tradicional
Grups relacionatstzeltals, ch'ols, chortís
Regions amb poblacions significatives
Chiapas Chiapas

Els tzotzils són un poble de parla maia que viu en el centre i centre nord de l'estat de Chiapas, al sud-est mexicà. Són importants als municipis d'Amatán, El Bosque, Huitiupán, Simojovel, Chalchihuitán, Pantelhó, Soyalhó, Bochil, Chenalhó, San Andrés Larráinzar, Chamula (48.500), Zinacantán (24.300), Ixtapa, Acala, Huixtán, San Lucas i San Cristóbal de las Casas (30.700).

El tzotzil, com el tzeltal i el ch'ol, és descendent del proto-ch'ol que es parlava en el període clàssic tardà en llocs com la zona arqueològica de Palenque i Yaxchilan.[2] La paraula tzotzil significava originàriament "poble rat penat" o "poble del rat penat" en tzotzil (de tzotz "rat penat").[3] Avui els tzotzils s'anomenen Sotz'leb, que vol dir "poble rat penat" en llengua moderna,[4] i sovint són anomenats Zinacantecos (del nàhuatl tzinacantlan "lloc dels rats penats").

L'ètnia tzotzil no és homogènia, ja que pot percebre's una primera gran divisió donada la seva extensió geogràfica: la regió tzotzil dels Alts de Chiapas, amb clima fred i geografia muntanyenca; i la regió tzotzil de la zona baixa, amb clima tropical i geografia menys accidentada.

Hi ha una forta correlació entre la capacitat per parlar tzotzil i la pertinença a aquesta ètnia. No obstant això, aquesta llengua es veu en moltes zones amenaçada davant la influència de l'espanyol, mentre que la cultura pròpia de l'ètnia pot estar o no en la mateixa situació.

L'atles etnogràfic dels Pobles Indígenes de Chiapas, publicat en 2008, indica que la zona alts de Chiapas és on es localitza el major percentatge dels tzotzils. La Ciutat de San Cristóbal de las Casas és el seu centre polític, comercial i administratiu. El poble tzotzil és un dels deu grups originaris de Chiapas, i s'autodenominen bats iviniketik (‘homes veritables').

  1. «Indígenes de Mèxic, 2010». Arxivat de l'original el 2019-09-15. [Consulta: 4 gener 2014].
  2. Coe, Michael D. The Maya. 6a edició. Nova York: Thames & Hudson, 1999, p. 134–136. ISBN 0-500-28066-5. 
  3. Laughlin, Robert M. The great Tzotzil dictionary of San Lorenzo Zinacantán. Washington: Smithsonian Institution Press, 1975. 
  4. Vogt, Evon Z. Ofrendas para los dioses: análisis simbólico de rituales zinacantecos. México: Fondo de Cultura Económica, 1983.  As cited by Alfredo López Austin (1997), p. 133, 148 i ss.

Developed by StudentB