Els ultrareialistes francesos, en francès: ultraroyalistes o simplement ultras, formaven la força política preponderant durant la Restauració francesa (1814-1830). La seva influència va disminuir durant la Monarquia de Juliol (1830-1848), però va subsistir fins a 1879.[1] Proposaven tornar a l'Ancien Régime, reforçar la noblesa, i un poder autoritari del rei.
S'oposaven a les idees liberals, republicanes i demòcrates. Els ultras eren fins i tot més extremistes que Louis XVIII quan es va restablir al monarquia. Els ultras es van presentar com a més reialistes que el mateix rei («plus royalistes que le roi»).[2] Per això l'arribada al poder de Carles X de França el 1824 va satisfer aquest corrent polític.