Back جامعات القرون الوسطى Arabic Universidá medieval AST মধ্যযুগীয় বিশ্ববিদ্যালয় Bengali/Bangla Mittelalterliche Universität German Medieval university English Universidad medieval Spanish دانشگاه در اروپای سدههای میانه Persian Keskiajan yliopisto Finnish Université médiévale French Oilthighean Aosmhor Scots/Gaelic
Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana. Van començar a fundar-se en diferents ciutats d'Europa Occidental (la cristiandat llatina) al voltant de 1150, en el context del Renaixement del segle XII. Aquestes institucions van establir un model d'universitat que va influir considerablement en les universitats modernes. Es tractava no només d'institucions d'ensenyament: les universitats medievals eren també comunitats de mestres i estudiants (universitas) dedicades a la investigació i producció del saber, així com focus de vigorosos debats i polèmiques. Això es reflecteix en les crisis que van estar embolicades aquestes institucions i per les intervencions que van patir del poder reial i eclesiàstic.
Entre els precedents de la universitat medieval europea, es troben les institucions educatives de l'antiga Grècia -escoles d'Alexandria i Antioquia-, les escoles nestorianes del segle v i les institucions d'ensenyament superior perses i àrabs que s'havien desenvolupat en Pròxim Orient i que van estendre el seu model de madrasses a la Mediterrània Occidental amb l'expansió musulmana: l'Àndalus (des del segle VIII - Còrdova omeia - fins al XIV i XV -Granada nassarita-) i el sud d'Itàlia (Salern - Escola Mèdica Salernitana-). Més que la imitació del seu model institucional, la seva influència es va deixar sentir en l'intercanvi cultural i la transmissió de textos clàssics grecs traduïts a l'àrab i tornats a traduir al llatí (per exemple a l'Escola de Traductors de Toledo).
Les primeres universitats de l'Europa cristiana van ser fundades a Itàlia, a Espanya i a França per a l'estudi del dret, la medicina i la teologia. La part central de l'ensenyament implicava l'estudi de les arts preparatòries, o arts liberals, el trivium: gramàtica, retòrica i lògica, i el quadrivium: aritmètica, geometria, música i astronomia. Després, l'alumne entraria en contacte amb estudis més específics.