Uruk

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Uruk

Tipus	ciutat antiga, jaciment arqueològic, lloc epònim, ciutat estat i assentament humà
Localització
31° 19′ 33″ N, 45° 38′ 15″ E / 31.3259°N,45.6374°E / 31.3259; 45.6374
Estat	Iraq
Governació	Muthanna
Ciutat	Samawah (en)
Geografia
Part de	Ahwar del sud de l'Iraq
Superfície	541 ha
Creació	3200 aC
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2016 (40a Sessió)
Identificador	1481-005

Uruk, Òrcoe, Òrec, Origea o Unug (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unug^ki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (^URUUNUG); àrab: الوركاء, al-Warkāʾ o أوروك, Awrūk; siríac: ܐܘܿܪܘܿܟ, ‘Úrūk; hebreu: אֶרֶךְ, ʼÉreḵ‎; grec antic: Ὀρχόη, Orchoē, Ὀρέχ, Orékh, Ὠρύγεια, Ōrugeia) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq. Es correspon amb la bíblica Èrec i, actualment, a Warka, a la República d'Iraq.^[1]

Uruk dona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a calcolític, a l'edat del bronze primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100 aC, succeït pel període Jemdet Nasr de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de Sumer a mitjans IV aC. En l'apogeu, pels volts del 2900 aC, Uruk probablement tenia entre 50.000 i 80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquell moment. El semimític rei Gilgameix, segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tota l'etapa selèucida i durant els períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.

La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per William Kennett Loftus, qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, al-ʿIraq, es creu que deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (Erec) i possiblement del persa mitjà Erāq.^[2]