Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Part de | necròpolis tebana | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Governació de Luxor (Egipte) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1979 (3a Sessió) | |||
La Vall de les Reines (àrab: وادي الملكات, Wādī al-Malikāt) és el nom d'una necròpolis de l'oest de Luxor, on foren enterrades moltes reines d'Egipte i els seus fills, que es diu en àrab Biban al-Harim (traduït, les portes de les dones)[1][2] o Biban al-Sultanat. Està al sud de la vall dels Reis, a un quilòmetre al nord de Madinet Habu i a l'oest del gran temple de Tuthmosis III.
Ta-set-neferu[3] T3-st-nfrw El lloc de la bellesa en jeroglífic | |||||||||
| |||||||||
Hi ha tombes de membres de les dinasties XVII, XVIII i XIX.
Foren excavades a partir del 1903 per Ernesto Schiaparelli, que va enregistrar l'existència de 79 tombes tot i que, malauradament, es trobaven molt deteriorades pel pillatge que havien patit, ja des de finals de l'època ramèsida.[1][2] La més destacada és la de Sitre, esposa de Ramsès I, però la més coneguda és la QV66 de Nefertari, la gran esposa reial de Ramsès II (que es pot visitar, però té un nombre limitat de visites cada dia), que està molt ben conservada. Altres tombes destacades, on la decoració de pintura està ben conservada, són les d'Amun-her-khepeixef i Khaemwaset, dos fills de Ramsès III.