Vanadi

Vanadi
23V
titanivanadicrom
-

V

Nb
Aspecte
Metall blau-gris platejat

Vanadi sòlid vist amb un microscopi


Línies espectrals del vanadi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Vanadi, V, 23
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 54, d
Pes atòmic estàndard 50,9415(1)
Configuració electrònica [Ar] 3d3 4s2
2, 8, 11, 2
Configuració electrònica de Vanadi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,0 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
5,5 g·cm−3
Punt de fusió 2.183 K, 1.910 °C
Punt d'ebullició 3.680 K, 3.407 °C
Entalpia de fusió 21,5 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 459 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,89 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.101 2.289 2.523 2.814 3.187 3.679
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3, 2, 1, -1
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,63 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 650,9 kJ·mol−1
2a: 1.414 kJ·mol−1
3a: 2.830 kJ·mol−1
Radi atòmic 134 pm
Radi covalent 153±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Vanadi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 197 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 30,7 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 8,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 4.560 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 128 GPa
Mòdul de cisallament 47 GPa
Mòdul de compressibilitat 160 GPa
Coeficient de Poisson 0,37
Duresa de Mohs 6,7
Nombre CAS 7440-62-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del vanadi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
48V sin 15,9735 d ε+β+ 4,0123 48Ti
49V sin 330 d ε 0,6019 49Ti
50V 0,25% 1,5×1017a ε 2,2083 50Ti
β 1,0369 50Cr
51V 99,75% 51V és estable amb 28 neutrons

El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23. Es tracta d'un metall de transició dúctil de color gris argentat. L'element natiu és raríssim en la natura, però en el vanadi aïllat per la mà humana es forma una capa d'òxid (passivació) que evita fins a un cert punt que es continuï oxidant.

El científic hispanomexicà Andrés Manuel del Río descobrí compostos de vanadi el 1801 mentre analitzava un nou mineral plumbífer que descrigué com a «plom bru». Malgrat que, en un primer moment, assumí que les seves propietats tenien a veure amb la presència d'un nou element, el químic francès Hippolyte Victor Collet-Descotils el convencé —erròniament— que no era altra cosa que una forma de crom.

Està situat en el grup 5 de la taula periòdica dels elements.[1] És un metall dur, pero dúctil, i poc abundant. Es troba en distints minerals i s'empra principalment en alguns aliatges. Fou descobert per Andrés Manuel del Río Fernández el 1801 a una mina de Mèxic.

  1. Challoner, Jack. los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo. (en castellà). Alcobendas: LIBSA, 2018, p. 45,46. ISBN 9788466236669. 

Developed by StudentB