El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar/parèixer.[1] No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'àrab clàssic i l'hongarès no tenen un verb equivalent a ser), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple juxtaposició.
De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és impersonal però predicatiu.