Back Erotic video game English Videojuego erótico Spanish Videogioco erotico Italian 成人向けゲーム Japanese 성인 게임 Korean Эротическая компьютерная игра Russian 成人電子遊戲 Chinese

Videojoc per a adults

Infotaula d'organitzacióVideojoc per a adults
Dades
Tipusgènere de videojoc Modifica el valor a Wikidata

El terme videojocs per a adults inclou els videojocs eròtics i els pornogràfics i es refereix als "videojocs que tenen l'objectiu de donar l'experiència de desig, amor i plaer sexual".[1]

Estan disponibles en diverses maquinaris: telèfon mòbil, PSP, Playstation 2, ordinador personal,[2] i altres.

Hi ha videojocs que tenen escenes de sexe com God of War,[3] The Witcher i Mass Effect,[4] i hi ha el videojoc Second Life que permet tindre sexe virtual.[5]

Els videojocs de novel·les visuals eròtiques s'anomenen eroge al Japó. I destaquen els videojocs casers anomenats videojocs doujin.[6] Dins el subgènere del simulador de cites destaca el gènere de videojoc provinent del Japó bishoujo (que significa en japonès xica bonica) que consisteix a interactuar amb xiques boniques[7] (que en la seua majoria són eròtics)[8] que són adolescents amb personalitats infantils. Destaquen del gènere bishojo: Pia Carrot i Lolita Syndrome (publicat per Enix l'any 1983).[9] S'ha arribat a estudiar la persistència del sadisme i la violència en aquests jocs.[10] A més hi ha altres subgèneres del gènere de videojocs de simulació de cites com GxB o otome i BL ("boys' love") que també poden ser eròtics.[8]

  1. ↑ Papa, Thomas J. «Erotic Video Games: “Growing up, I was sexually retarded”». Computer Games Culture, 2012.
  2. ↑ «The best sex games on PC». PC Games N, 2016 [Consulta: 1r març 2016].
  3. ↑ Kierkegaard i Kierkegaard, 2011, p. 123.
  4. ↑ Stahie, Silviu «More Games About Sex?». Softpedia, 21-02-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
  5. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades xiques
  6. ↑ Dai jou bu. «Doujin Games». Hardcore Gaming 101. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2015. [Consulta: 21 juliol 2015].
  7. ↑ Jones, Matthew T «The Impact of Telepresence on Cultural Transmission through Bishoujo Games» (pdf). PsychNology Journal, 3, 3, 2005, pàg. 292-311. Arxivat de l'original el 2012-06-20. ISSN: 1720-7525 [Consulta: 21 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Taylor, Emily «Dating-Simulation Games: Leisure and Gaming of Japanese Youth Culture». Southeast Review of Asian Studies, 29, 2007, pàg. 192-208.
  9. ↑ Gutiérrez, 2014, p. 60.
  10. ↑ Chateau Canguilhem, Johann. La chair virtuelle du cyberérotisme (tesi), 2014. 

Developed by StudentB