Back Vaishnavisme Afrikaans فيشنوية Arabic فيشنويه ARZ Visnuismu AST Vaishnavismo BCL Вішнуізм Byelorussian Вайшнавизъм Bulgarian वैष्णव संप्रदाय Bihari বৈষ্ণব সম্প্রদায় Bengali/Bangla Višnuismus Czech

Vixnuisme

Infotaula d'organitzacióVixnuisme
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimVixnu Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdenominació hindú Modifica el valor a Wikidata
Vixnu sobre Garuda (The Brooklyn Museum, Nova York).

El vixnuisme o vaixnavisme (sànscrit वैष्णव धर्म, vaiṣṇava dharma) és una de les principals formes de l'hinduisme, juntament amb el xivaisme, el xactisme i el smartisme. El vixnuisme està centrat en el culte a Vixnu com a divinitat suprema i a les seves encarnacions principals. De fet, aquesta tradició és notable per la doctrina dels avatars, segons la qual Vixnu és adorat en una de les seves múltiples encarnacions: Rama, Krixna, Narayana, Kalki, Hari, Vithoba, Kesava, Madhava, Govinda, Srinathji i Jagannath[1] són algunes de les advocacions més populars per a designar el mateix ésser suprem.[2][3]

D'origen incert, podem traçar algunes de les seves tradicions en el Bhagavatisme, també conegut sota el nom de krixnaisme, almenys fins un primer mil·lenni aC.[4] Posteriorment, també es desenvolupà un moviment orientat a Rama, el grup monàstic més gran d'Àsia creat per Ramananda, sant vaishnava del s. XIV.[5][6] Actualment, està difós per tot el nord de l'Índia i engloba nombroses sectes filosòfiques, sobretot el Visistadvaita de Ramanuja (1017–1137) i el Dvaita vedanta iniciat per Madhvacharya (1238–1317), així com altres formes devocionals de gran influència tàntrica.[7]

Els seus practicants es diuen vixnuïtes o vaixnavites i consideren Vixnu com el déu suprem.[8][9] Tant és així que aquesta tradició es caracteritza per la devoció especial cap a un avatar de Vishnu (sovint Krisxna), i és el factor clau per a la difusió del moviment Bhakti al sud d'Àsia durant el II mil·lenni de la nostra era.[10][11] Els textos fonamentals del vaishnavisme inclouen els Vedes, els Upanishads, el Bhagavad Gita, els textos Pancaratra (Agama) i el Bhagavata Purana.[12][13]

  1. ↑ Patra, Avinash (en anglès) Origin & Antiquity of the Cult of Lord Jagannath. Oxford University Press [Oxford], 2011.
  2. ↑ Matchett, Freda. Kṛṣṇa, Lord or Avatāra? : the relationship between Kṛṣṇa and Viṣṇu : in the context of the Avatāra myth as presented by the Harivaṃśa, the Viṣṇupurāṇa and the Bhāgavatapurāṇa (en anglès). Richmond: Routledge, 2001. ISBN 0-7007-1281-X. 
  3. ↑ King, Anna. The intimate other : love divine in Indic religions (en anglès). Hyderabad: Orient Longman, 2005. ISBN 978-81-250-2801-7. 
  4. ↑ Widengren, Geo; Bleeker, C. Jouco. Historia religionum : handbook for the history of religions : volume II : Religions of the present (en anglès). Leiden: Brill, 1971. ISBN 90-04-02598-7. 
  5. ↑ Raj, Selva; Harman, William. Dealing with deities : the ritual vow in South Asia (en anglès). Albany: State University of New York Press, 2006. ISBN 0-7914-6707-4. 
  6. ↑ Lochtefeld, James G., 1957-. The illustrated encyclopedia of Hinduism. 1st ed. Nova York: Rosen, 2002. ISBN 0-8239-2287-1. 
  7. ↑ «Vixnuisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ Pal, Pratapaditya. Indian sculpture : a catalogue of the Los Angeles County Museum of Art collection (en anglès). Los Angeles, Calif.: Los Angeles County Museum of Art in association with University of California Press, Berkeley, ©1986-©1988. ISBN 0-87587-129-1. 
  9. ↑ Schuhmacher, Stephan. The encyclopedia of Eastern philosophy and religion : Buddhism, Hinduism, Taoism, Zen (en anglès). 1st ed. Boston: Shambhala, 1989. ISBN 0-87773-433-X. 
  10. ↑ Hawley, John Stratton. A storm of songs : India and the idea of the bhakti movement (en anglès). Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 2005. ISBN 978-0-674-42526-2. 
  11. ↑ Lochtefeld, James G. The illustrated encyclopedia of Hinduism (en anglès). 1st ed. Nova York: Rosen, 2002. ISBN 0-8239-2287-1. 
  12. ↑ Flood, Gavin D., 1954-. An introduction to Hinduism. Nova York, NY: Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-43304-5. 
  13. ↑ Schrader, Friedrich Otto. Introduction to the Pāñcarātra and the Ahirbudhnya saṃhitā (en anglès). Second edition. Madras: Adyar Library and Research Centre, 1973. ISBN 0-8356-7277-8. 

Developed by StudentB