Evolucionà d'una inclinació inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme històric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofiamarxista. Com a erudit literari, a més de nombrosos assaigs, entre els quals destaquen "L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica" (1935) i "Tesis sobre la filosofia de la història" (1940), fou conegut per les seves traduccions d'Honoré de Balzac, Marcel Proust i Charles Baudelaire. La seva obra La tasca del traductor és un referent de la teoria de la traducció.