Weimar

Weimar
Tipus	centre regional mitjà, ciutat universitària, municipi urbà i districte urbà de Turíngia
Localització
	50° 58′ 52″ N, 11° 19′ 46″ E / 50.9811°N,11.3294°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Turíngia
Capital de	Saxònia-Weimar (1572–1809); Sachsen-Weimar-Eisenach (1809–1918); Kreis Weimar-Land (en) (1952–1994)
Conté la subdivisió	Ehringsdorf ; Gaberndorf (en) ; Gelmeroda (en) ; Legefeld (en) ; Niedergrunstedt (en) ; Oberweimar ; Possendorf (en) ; Schöndorf (en) ; Süßenborn (en) ; Taubach (en) ; Tiefurt ; Tröbsdorf (en)
Població humana
Població	65.611 (2023) (776,65 hab./km²)
Geografia
Superfície	84,48 km²
Banyat per	Ilm
Altitud	208 m
Punt més alt	Ettersberg
Limita amb	Weimarer Land
Organització política
• Cap de govern	Peter Kleine (2018–)
Membre de	Gemeinde- und Städtebund Thüringen (en) ; Alcaldes per la Pau (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	99423, 99425 i 99427
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	03643 i 036453
Codi NUTS	DEG05
Clau de municipalitat alemanya	16055000
Altres
Agermanament amb	Hämeenlinna (1970–); Trèveris (1987–); Siena (1994–); Blois (1995–); Zamość (2012–)
Lloc web	weimar.de

Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants. És a la línia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar i Jena.

Weimar fou un dels grans centres culturals d'Europa, acollint genis com Bach, Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder que acudiren a la ciutat atrets pel prestigi cultural que havia assolit i pel finançament que dispensava la família ducal.

Ciutat capital de l'antic gran ducat ernestià de Saxònia-Weimar-Eisenach des del segle xvii fins a l'any 1918. La ciutat cresqué gràcies a la cort gran ducal, que era l'autèntic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants.

Fou la ciutat on es redactà la primera constitució democràtica d'Alemanya que donà lloc a la República de Weimar, tot i que la capital de l'Estat continuà sent Berlín, com a la RDA.

Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver un camp de concentració al nord-oest de la ciutat, a Buchenwald, un petit bosc al qual Goethe li agradava freqüentar

Des de 1945 formà part de la República Democràtica d'Alemanya. Des de 1988 i durant els dos següents anys la població de Weimar es veié reduïda en més de 4.000 persones (un 7%) com a conseqüència d'una intensa emigració a l'Oest. A partir de 1990, a diferència d'altres ciutats de Turíngia, la població ha augmentat.

A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnífic aparador de les polítiques de restauració de nuclis antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment és un centre universitari, industrial i turístic.

La ciutat posseeix un admirable centre històric que no fou tan maltractat per la guerra com ho foren les veïnes ciutats de Dresden o Dessau. Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a més a més de la famosa Biblioteca de Weimar, que patí un incendi recentment, que està en vies de restauració, i que es troba al Palau d'Anna Amàlia.