World Wide Web Consortium

No s'ha de confondre amb Fundació World Wide Web.

World Wide Web Consortium

Lema	Leading the Web to its full potential
Dades
Nom curt	W3C
Tipus	Organització d'estàndards
Indústria	World Wide Web
Camp de treball	estandardització
Especialitat	Desenvolupament de protocols i pautes que assegurin el creixement a llarg termini de la Web
Forma jurídica	consorci
Història
Creació	Octubre 1994; fa 30 anys (1994-10)
Fundador	Tim Berners-Lee
Esdeveniment significatiu
	W3C re-launch as a public-interest non-profit organization (en)
Activitat
Àmbit	mundial
Afiliats	408 organitzacions [1]
Governança corporativa
Seu	Massachusetts Institute of Technology Cambridge, Massachusetts Estats Units
Gestor/operador	Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat de Keiō European Research Consortium for Informatics and Mathematics (en) Universitat de Beihang
Presidència	Tim Berners-Lee
Director	Tim Berners-Lee
Empleats	61 (2018)
Filial	Improving Web Advertising Business Group (en) WebAssembly Schema.org
Propietari de	Acid1 (mul) SPARQL 1.1 Query Language (en) PROV-O: The PROV Ontology (en) Extensible Markup Language XML Schema OWL Resource Description Framework Simple Knowledge Organization System Web Compatibility Test for Mobile Browsers (en) Turtle
Lloc web	w3.org

El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per al World Wide Web. El dirigeix Tim Berners-Lee, creador del WWW i autor de les especificacions de l'Uniform Resource Locator, l'HTTP i l'HTML, que són les seves principals tecnologies d'aquesta xarxa.

El consorci s'administra de forma conjunta entre el MIT (als Estats Units), l'ERCIM (a Europa) i la Universitat de Keio (al Japó). Per altra banda, el W3C també té distribuïdes oficines arreu del món.

Aquest fou creat inicialment per a garantir una major compatibilitat i acord entre els diferents membres de la indústria a l'hora d'adoptar noves tecnologies web. Abans de la seva creació, per exemple, ja existien problemes de compatibilitat per culpa de diferents versions d'HTML específiques de cada venedor. Cal dir que aquests problemes encara perduren.

Un document del W3C segueix diferents etapes de "maduració" abans d'esdevenir una recomanació pròpiament dita: Working Draft (WD) (esborrany de treball), Candidate Recommendation (CR) (recomanació candidata), Proposed Recommendation (PR) (proposta de recomanació), i finalment una W3C Recommendation (REC) (Recomanació). Les recomanacions poden actualitzar-se de manera separada en documents d'Errata, fins al moment que hi hagi suficients canvis significatius com per a produir una nova edició de la recomanació. Aquest és el cas de l'XML, que es troba actualment en la tercera edició. Per altra banda, el W3C també publica diferents tipus de notes informatives, que en principi no caldria considerar com a estàndards.

A diferència de l'Organització Internacional de Normalització, o altres organismes d'estandardització internacionals, el W3C no té cap programa de certificació. Aquest va considerar que, ara per ara, no era aconsellable començar-ne un. Això no obstant, sense que el consorci ho comprovi i se'n faci responsable, es permet que hom qui respecti les recomanacions pugui demostrar-ho, per exemple, amb una pastilla que ho indiqui a llurs llocs web.