Xintoisme

Infotaula d'organitzacióXintoisme
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusreligió ètnica
estil de vida Modifica el valor a Wikidata
Història
Creacióvalor desconegutJapó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Influències
Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu [zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.
La porta d'entrada del torii al santuari d'Itsukushima a la prefectura d'Hiroshima, Japó, és un dels exemples de torii més famosos del país.[1] Els torii marquen l'entrada als santuaris xintoistes i són símbols reconeixibles de la religió.

El xintoisme (del japonès [Shin] [], 'camí dels déus')[2][3] és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès. Classificada com una religió oriental pels estudiosos de la religió, els seus practicants sovint la consideren com la religió indígena del Japó i com una religió de la natura. Els estudiosos de vegades anomenen els seus practicants xintoistes, encara que els adeptes rarament utilitzen aquest terme ells mateixos. No hi ha cap autoritat central que controli el xintoisme, amb molta diversitat de creences i pràctiques evidents entre els creients.

Com a religió politeista i animista,[4] el xintoisme gira al voltant d'entitats sobrenaturals anomenades kami (神). Els kami es creu que habiten totes les coses, incloses les forces de la natura i els llocs destacats del paisatge. Els kami són adorats en santuaris domèstics, santuaris familiars i santuaris públics de jinja. Aquests últims estan ocupats per sacerdots, coneguts com kannushi, que supervisen el menjar i la beguda que s'ofereix als kami específics consagrats en aquest lloc. Això es fa per conrear l'harmonia entre els humans i els kami i sol·licitar la benedicció d'aquest últim. Altres rituals comuns inclouen els balls kagura, ritus de pas i festes de temporada. Els santuaris públics faciliten les formes d'endevinació i proporcionen objectes religiosos, com ara amulets, als seguidors de la religió. El xintoisme posa un enfocament conceptual important en garantir la puresa, en gran part mitjançant pràctiques de neteja com el rentat i el bany rituals, especialment abans del culte. Es fa poc èmfasi en codis morals específics o creences particulars del més enllà, encara que es considera que els morts poden convertir-se kami. La religió no té un únic creador ni una doctrina específica, sinó que existeix en una àmplia gamma de formes locals i regionals.

Encara que els historiadors debaten en quin punt és adequat referir-se al xintoisme com a religió diferent, la veneració dels kami es remunta al període Yayoi del Japó (300 aC a 300 dC). El budisme va entrar al Japó al final del període Kofun (del 300 al 538 dC) i es va estendre ràpidament. La sincretització religiosa va fer que el culte a kami i el funcionament del budisme esdevingueren inseparables, un procés anomenat shinbutsu-shūgō. El kami va arribar a ser vist com a part de la cosmologia budista i es va representar cada cop més antropomòrficament. La tradició escrita més antiga sobre el culte a kami es va registrar al Kojiki del segle VIII i Nihon Shoki. En els segles següents, shinbutsu-shūgō va ser adoptat per la casa imperial japonesa. Durant l' era Meiji (1868 a 1912), el lideratge nacionalista japonès va expulsar la influència budista del culte kami i va formar l'Estat Shinto, que alguns historiadors consideren l'origen del Shinto com una religió diferent. Els santuaris van quedar sota una influència creixent del govern i es va animar als ciutadans a adorar l'emperador com a kami. Amb la formació de l'Imperi japonès a principis del segle XX, el xintoisme va ser exportat a altres zones de l'Àsia oriental. Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, el xintoisme es va separar formalment de l'estat.

El xintoisme es troba principalment al Japó, on hi ha uns 100.000 santuaris públics, tot i que també es troben practicants a l'estranger. Continua vigent al Japó actual i modern.[3] Numèricament, és la religió més gran del Japó, la segona és el budisme. La majoria de la població del país participa tant en activitats xintoistes com budistes, especialment en festivals, reflectint una visió comuna a la cultura japonesa que les creences i pràctiques de diferents religions no han de ser exclusives. Aspectes del xintoisme s'han incorporat a diversos nous moviments religiosos japonesos.

  1. Littleton, 2002, p. 70, 72.
  2. Beaumont i Baussier, 2001, p. 91.
  3. 3,0 3,1 EAg. «xintoisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 abril 2023].
  4. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Shinto». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 388. ISBN 84-7838-400-6. 

Developed by StudentB